“De vegades em demano si realment em feia tant de fàstic follar amb tots aquells homes, perquè no només no ho vaig deixar, sinó que vaig decidir anar-hi encara més sovint. L’única explicació que hi trobo és una fascinació malaltissa però molt comuna per allò que ens revolta […]”
El primer llibre que vaig llegir de Bel Olid (Mataró, 1977) va ser precisament el darrer que havia publicat: Feminisme de butxaca, aparegut al febrer de 2017, sobre el qual vaig emetre una opinió ben favorable. https://descriu.org/feminisme-de-butxaca-kit-de-supervivencia-bel-olid-angle-editorial-2017/
Aquest llibre de contes però, amb el títol més abundantment usat per tota classe d’elements que es consideren entre subversius i alienats socialment, des dels cantants George Brassens i Joan Jett (tots dos amb innombrables versions fetes per uns i altres) fins a les samarretes dissenyades per Mar Flores (a la imatge), no ha resultat igual de satisfactori.
L’obra va ser guardonada amb el Premi Roc Boronat i es va publicar en primera edició l’any 2012. Fa unes 150 pàgines i conté 13 narracions curtes amb dones de protagonistes, com una mena de “monstruari” de situacions amb estereotips com cercats expressament: mestresses de casa fastiguejades pel marit que s’aguanten i no comuniquen la seua angúnia; veïnes de dalt que són actrius porno i que escriuen poesia; professionals liberals que es prostitueixen per tedi a l’estil de Belle de jour; lesbianes que se suïciden per despit d’amor… i tot d’escenificacions entre la rutina quotidiana i el descentrament mental més evident.
Decididament la meua percepció és que Bel Olid ha millorat molt darrerament. I sembla que en el gènere de l’assaig i la divulgació es mou d’una manera més fluïda i reeixida que en la literatura.
Coberta
Bel Olid
Temps de lectura: 1 minuts
