“La noia ocell”, una història de transformació, resilicència i esperança en clau juvenil
No sé ben bé què significa ser «fill d’un lloc», com tampoc sé si«ser fill d’un lloc» és una cosa bona o no. L’Eleanor es refereix al fet de tenir arrels i un lloc on créixer; però si t’arrenquen les arrels hi queden cicatrius fondes on no hi torna a créixer res, o el que hi creix és tort i recargolat.
Tota experiència traumàtica provoca la mort d’una part de nosaltres impossible de recuperar. En aquest punt, és útil la similitud que estableix el psiquiatra d’origen suís Carl Gustav Jung entre l’home i l’au Fènix. Aquesta au mítica mor per renàixer més forta, poderosa i sàvia. Aptituds que es relacionen amb la resiliència on la resistència i la superació al sofriment es converteixen en una oportunitat de creixement.
December, la protagonista de La noia ocell (Blackie Books, 2020) és un bon exemple de superació a tota mena d’adversitats. Amb només onze anys ja ha viscut en moltes cases d’acollida i es nega a fer amics perquè sent que no encaixa enlloc. Els seus tresors més preuats són dos llibres: La Guia completa d’ocells (volum I) i La noia ocell. El primer títol és l’única cosa que li va deixar la seva mare abans d’abandonar-la i el segon es tracta de més ni menys que la seva autobiografia en curs que la jove fa servir com un dietari. És en aquest llibre on la protagonista aboca tot el que sent i permet al lector observar una evolució del personatge fins al desenllaç inesperat.
Endinsar-se en les pàgines del llibre suposa capbussar-se en les intimitats d’una jove singular que indaga en tot allò relacionat amb les aus i el fet de volar. És una gran admiradora de l’aviadora ‘Amèlia Earhat i mai no es cansa de relacionar tot el que li passa amb curiositats i informació científica sobre tota classe d’ocells, com per exemple que hi ha pardals:
Capaços de dormir amb una meitat del cervell desperta per vigilar si s’acosta algun depredador.
O que el nictibi és un au nocturna que:
Té el plomatge de la mateixa coloració que l’escorça dels arbres i a les pestanyes hi té unes escletxes que li permeten percebre moviment tot i tenir els ulls tancats.
En el seu afany per mamprendre un dia el vol i deixar-ho tot enrere, December s’alimenta únicament de llavors i es mostra molt cofoia dels seus ossos prims i lleugers. En canvi, quan arriba a una nova casa d’acollida i coneix l’Eleanor, coneguda com la taxidermista, tot canviarà. Aquesta dona de cabells grisos que va perdre la seva filla i que treballa com a voluntària en un refugi de fauna salvatge li mostrarà que la terra es pot convertir en un lloc molt interessant i serà la responsable de la decisió final de la jove.
Com molt bé sap la December, no hi ha somni sense preparació ni premi sense esforç; per això la terrible cicatriu que li recorre l’esquena i que provoca l’esglai en tots els que la veuen ella la interpreta com el punt d’on li sorgiran les ales. I encara hi ha més, a pesar de ser tan introvertida té una personalitat tan arrabassadora que crida l’atenció de Cheryllynn una jove també molt especial que abans es deia Charlie perquè va nàixer xiquet.
Un llibre del tot recomanable, i no solament per a joves lectors de l’edat de la protagonista perquè alguns dels adjectius que ens venen al cap tan bon punt l’acabem de llegir són original, tendra i captivadora.
La noia ocell (Extraordinari birds)
Sandy Stark-McGinnis, text 2018
Ignasi Font, il·lustració de coberta
Xavier Pàmies, traducció 2019
Barcelona: Blackie Books, febrer de 2020
192 pàgines
16,90 euros
ISBN: 978-84-17552-80-0
A partir dels 10 anys
Temps de lectura: 3 minuts
