La postguerra amb una tassa de xicoira. Carles Mulet tradueix ‘La bona lletra’ de Rafael Chirbes

La Guerra Civil és un espai inhòspit, tres anys sobre els que encara hui es parla entre xiuxiuejos i en veu baixeta. Un període d’ombres que generacions d’espanyols han arrastrat en un silenci aprés, imposat per una llarga postguerra i una encara més llarga dictadura en què per a sobreviure, almenys els vençuts, van haver de callar. Unes ombres a les que l’autor dedica La bona lletra, una novel·la on Anna, la protagonista, trenca el silenci d’anys i allibera la feixuga càrrega de la història.

Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949), és un dels autors valencians més importants de la literatura contemporània i encara que hui semble inevitable referir-nos a Crematorio (2007), novel·la amb la qual Chirbes va guanyar el Premi de la Crítica i va assolir reconeixement nacional (l’internacional, ja el tenia), hi ha molt més Chirbes abans que triomfés amb aquesta obra. Si amb Crematorio, l’autor ens fa un retrat hiperrealista de l’Espanya actual, amb La bona lletra, ens enfronta amb una realitat recent però oblidada. L’acció narrativa transcorre en un període molt concret, la postguerra espanyola i els anys més durs de la repressió franquista, contant-nos amb el seu estil inconfusible les circumstàncies extremes d’aquell període i amb elles, el que és potser el tema central de la literatura de Chirbes, les corrupcions quotidianes de les persones corrents.

Una novel·la que, vint-i-quatre anys després de la seua publicació, Carles Mulet s’encarrega de traduir per primera vegada al català, la ‘llengua familiar’ de l’autor de la Valldigna, una llengua en què lamentava ‘no saber escriure’ o almenys no fer-ho en la qualitat que s’autoexigia. Malgrat que és una premissa àmpliament consensuada, eixa que diu que els originals sempre són millor que les traduccions, en el cas de La bona lletra, o millor dit, en el cas de Rafael Chirbes el que es traduïsquen els seus textos al valencià és com retornar-los a la seua concepció intel·lectual original, a la llengua primigènia. Ens permet situar la seua narració en l’ambient original en què la novel·la fou concebuda. L’acurada traducció de Carles Mulet, professor, escriptor, investigador i recentment guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia (Premis Octubre 2018), ens apropa la meravellosa prosa de Chirbes i gairebé ens fa sentir emparentats amb els protagonistes d’una història que, no per habitual als nostres pobles, ha estat sovint contada.

A la novel·la, Chirbes ens explica la història d’una família republicana durant la dura postguerra. Una família que situa en el poble imaginari de Brova, un municipi que suposem en la rereguarda valenciana on -com en tants altres- les diferències polítiques es barrejaren amb les rancúnies personals, de les quals, una vegada passat el conflicte, tant va costar desprendre’s. En La bona lletra pren el protagonisme una dona, en una mena d’homenatge a totes eixes dones que durant la postguerra aconseguiren arrossegar les seues famílies cap endavant, cap al futur, embastant a dures penes l’escletxa de la guerra. I serà ella, Anna, qui conduirà el lector entre els camins de l’asfixiant silenci de la postguerra espanyola amb el relat de la història familiar al seu fill. Una dona de poble forta que sense pretendre-ho vertebrarà una família vençuda, obligada a viure en l’exili intern d’un poble on aprendrà a callar i dissimular com a única eixida per a seguir endavant. Una lectura imprescindible, per aproximar-nos a la quotidianitat dels vençuts en qualsevol guerra, a la lluita diària dels vençuts en la nostra guerra.

Títol: La bona lletra

Autor: Rafael Chirbes

Traductor: Carles Mulet

Editorial: Lletra Impresa Edicions, 2018

ISBN: 978-84-947653-3-9

Temps de lectura: 3 minuts