L’Adela, vídua des de feia mig any i sense fills ni nets, se sentia sola, i per distreure’s feia galetes. Sempre li havia agradat cuinar i, de fet, hi tenia una traça especial.
1 ou. Els agafava ecològics a la botiga d’aviram del mercat. La dependenta era jove i simpàtica, i cada vegada tenia alguna aventura per explicar-li en relació amb els animals que criava en llibertat. Quan ella la tenia al davant pensava que si hagués tingut descendència, hauria volgut ser la mare d’aquella noia.
100 grams de farina. El pastisser de la plaça Major li servia la que tenia la força més òptima per preparar aquelles postres. Es coneixien des que anaven a l’escola, i junts, de joves i també de més grans, n’havien fet mil i una. Ara, tot i que no es veien tant com voldrien, no podien parar de riure quan recordaven les seves peripècies.
100 grams de mantega. Últimament havia canviat de marca seguint les recomanacions de la seva veïna de replà. Havia de pensar a donar-li les gràcies quan la veiés, perquè realment l’havia encertat amb la nova adquisició. Ella feia poc que també s’havia quedat vídua, i des de la feta es passava hores i hores al supermercat, intentant fixar-se en coses que no la fessin pensar en el que realment la turmentava.
75 grams de sucre. No li convenia gaire, però sempre en tenia uns quants paquets al rebost. Hi posava el morè, que li agradava més. Després s’havia de sentir el sermó del seu metge de capçalera quan anava a visitar-lo, però l’home de bata blanca ja sabia que per molta bona intenció que hi posés, ella, amb la dolçor, hi tenia un delit.
180 grams de xocolata. Era conscient que no era necessària, però hi donava un gust molt especial. Se la feia portar directament de Bèlgica, de la més negra i intensa que hi pogués haver. El repartidor, cada vegada que li deixava la comanda al peu de la porta del seu pis, somreia amb picardia, com alegrant-se que tingués un paladar tan fi i exquisit.
En desenfornar-les li sortien una trentena de galetes, i sempre en tenia per a la noia de l’aviram, el pastisser, la veïna del replà, el metge de capçalera i fins tot per al repartidor. En el fons l’Adela s’adonava que no, que no estava tan sola.
Temps de lectura: 2 minuts
