La Ribera surava enlaire.
Un còdol sobre la terra.
La Ribera és una illa voltada de palaus.
La Ribera no existeix, és un somni.
La Ribera recita versos de partida.
Ho fas tu i ho faran ells.
La terra guaita la vespra.
Un mapa encès, unes paraules curtes.
No és història ni tan sol record.
Una senda apedregada, un encís.
Si la toques s’esmuny, si la crides s’espanta.
Un terrós liquat, una ventada suau.
La Ribera omple els espais de solitud.
Carles Alós Bacs de vidre Germania (2012)
Temps de lectura: 0 minuts
