La Ronda Nord de la ciutat de València és la via que abraça la ciutat pels barris de Rascanya, Torrefiel, Benicalap i Campanar, tenint com a marc llindar l’Avinguda dels Germans Machado, a l’altra banda queden els pobles del nord, pedanies de la ciutat de València. L’avinguda que dóna nom als germans Machado, Antonio i Manuel, fa de cruïlla. I és que l’assumpte va de poesia, i de lletres, moltes lletres, ja que de banda a banda d’aquest cinturó brollen versos i paraules d’escuma.
Eduard Ramírez Comeig (València, 1972) és un poeta nat al barri de Morvedre, un barri que no fa massa era una illa de cases baixes i camps. Un barri de la ciutat de València on cresqué aquest poeta, agitador cultural, llicenciat en filosofia i membre fundador de la Confraria del Bon Beure. La seua obra retrata espai urbans de la perifèria, els amics de la lluita estudiantil, pots de cervesa i autobusos que arriben a les pedanies. Els amics amb qui va compartir la joventut (els que es quedaren arrere ancorats en el record i els que tristament se n’anaren massa d’hora) Ha col·laborat en revistes literàries com el suplement literari postdata i fou director de la revista literària Caràcters.
Té publicats quatre llibres de poesia Del renou i del descans —Poemes del port— Res publica, 2001 Trànsits nord, Broquil, 2005 i L’usdefruit encara , Proa, 2009 i La ciutat és amable, Totem, 2017. Llibres de poesia urbana i de revolta, d’asfalt i reunions i on no s’albira la problemàtica –la tensió- amb la ciutat present al recull de poetes de la ciutat de València Ai, València de Pau Sif i Maria Josep Escrivà publicat l’any 2003.
A l’altra banda de la Ronda Nord resideix Eduard Marco (Borbotó, 1976) Poeta, llaurador, traductor i llicenciat en filologia catalana. Té publicats els llibres Ideologiari, 2003; La quadratura del cercle. Brosquil Edicions, 2006; Càbala. Edicions 96, 2007, i Refugi Incòlume. Editorial Denes, 2009. Un poeta amb ressonàncies d’Estellés, de la cambra curulla de collites assaonades i de mànegues arromangades. Va desaparéixer del món literari cap el 2012 per reaparéixer recentment amb molta embranzida.
Al començ de 2018 una alumna em portà a classe la revista Espai Carraixet, revista cultural de l´Horta Nord i eix vertebrador de la mateixa dirigida per Núria García Berga. A les seues pàgines escrivien ambdós poetes esmentats remembrant l’amic recentment traspassat. Va ser aquest fet ominós el que em va fer conéixer Eduard Marco en un recitat homenatge a Manel Marí (el meu padrí poètic). Edu Marco ha tornat, amb versos anàrquics (com no podia ser d’una altra manera) i curulls de sentit. Imatges hipnagòtiques que reblen els seus versos que semblen trets certers.
Dos poetes a banda i banda de la Ronda Nord, dos poètiques diferents que confluïren a aquell acte, amb altres com les de Begonya Pozo, Ivan Brull, Pau Sif i Andreu Galan, entre d’altres. Va fent-se tard i el sol es colga a la ronda, la línea 26 de l’EMT fa de frontissa en aquest marc llindar on entre asfalt i horta creixen versos com la més dolça collita.
Temps de lectura: 2 minuts
