fbpx
La revista més vital

La Ronda Nord es despulla

 

La Ronda Nord de la ciutat de València és la via que abraça la ciutat pels barris de Rascanya, Torrefiel, Benicalap i Campanar, tenint com a marc llindar l’Avinguda dels Germans Machado, a l’altra banda queden els pobles del nord, pedanies de la ciutat de València. L’avinguda que dóna nom als germans Machado, Antonio i Manuel, fa de cruïlla. I és que l’assumpte va de poesia, i de lletres, moltes lletres, ja que de banda a banda d’aquest cinturó brollen versos i paraules d’escuma.

Eduard Ramírez Comeig (València, 1972) és un poeta nat al barri de Morvedre, un barri  que no fa massa era una illa de cases baixes i camps. Un barri de la ciutat de València  on cresqué aquest poeta, agitador cultural, llicenciat en filosofia i membre fundador de la Confraria del Bon Beure. La seua obra retrata espai urbans de la perifèria, els amics de la lluita estudiantil, pots de cervesa i autobusos que arriben a les pedanies. Els amics amb qui va compartir la joventut (els que es quedaren arrere ancorats en el record i els que tristament se n’anaren massa d’hora) Ha col·laborat en revistes literàries com el suplement literari postdata i fou director de la revista literària Caràcters.

Té publicats quatre llibres de poesia Del renou i del descansPoemes del port—  Res publica, 2001 Trànsits nord, Broquil, 2005 i  L’usdefruit encara , Proa, 2009 i La ciutat és amable, Totem, 2017. Llibres de poesia urbana i de revolta, d’asfalt i reunions i on no s’albira la problemàtica –la tensió- amb la ciutat present al recull de poetes de la ciutat de València  Ai, València de Pau Sif i Maria Josep Escrivà publicat l’any 2003.

A l’altra banda de la Ronda Nord resideix Eduard Marco (Borbotó, 1976) Poeta, llaurador, traductor i llicenciat en filologia catalana. Té publicats els llibres Ideologiari, 2003; La quadratura del cercle. Brosquil Edicions, 2006; Càbala. Edicions 96, 2007, i Refugi Incòlume. Editorial Denes, 2009. Un poeta amb ressonàncies d’Estellés, de la cambra curulla de collites assaonades i de mànegues arromangades. Va desaparéixer del món literari cap el 2012 per reaparéixer recentment amb molta embranzida.

Al començ de 2018 una alumna em portà a classe la revista Espai Carraixet, revista cultural de l´Horta Nord i eix vertebrador de la mateixa dirigida per Núria García Berga. A les seues pàgines escrivien ambdós poetes esmentats remembrant l’amic recentment traspassat. Va ser aquest fet ominós el que em va fer conéixer Eduard Marco en un recitat homenatge a Manel Marí (el meu padrí poètic). Edu Marco ha tornat, amb versos anàrquics (com no podia ser d’una altra manera) i curulls de sentit. Imatges hipnagòtiques que reblen els seus versos que semblen trets certers.

Dos poetes a banda i banda de la Ronda Nord, dos poètiques diferents que confluïren a aquell acte, amb altres com les de Begonya Pozo, Ivan Brull, Pau Sif i Andreu Galan, entre d’altres. Va fent-se tard i el sol es colga a la ronda, la línea 26 de l’EMT fa de frontissa en aquest marc llindar on entre asfalt i horta creixen versos com la més dolça collita.

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close