Aquestes vacances he llegit un llibre ple de sensibilitat i el volia compartir amb tots vosaltres. Un d’aquells llibres que no és habitual que es publiquin, perquè no té les suficients pàgines perquè sigui rendible i perquè són relats i ja sabem, qui ens dediquem a ajuntar lletres, què signifiquen aquests dos trets. Això diu molt d’Espai Literari i de l’editor, l’Aureli Vázquez, qui s’ha encarregat de la seva publicació.
Sensibilitat, bon gust i amor per la literatura.
La segona dona i altres criatures ferides és una antologia de catorze relats que tot i que no tenen cap fil conductor explícit que els relacioni, ni cap eix argumental, estan embastats per l’univers íntim de l’autora, l’Anna Porquet Botey. Íntim i subtil.
Hi predomina la figura de la dona, com ja ens avança l’evocador títol, sigui com a protagonista o encarnant papers secundaris complexos i inquietants.
Les dones que transiten per les pàgines dels textos són dones amb un caràcter marcat i dotades de personalitats molt peculiars. Com l’Adela, l’Angelina, la Diana, la Dolors, l’Aurora, la Gertrudis, la Gemma, la Laura, la Berta o la Natàlia, però també protagonistes sense nom amb una veu potent. La rèplica d’aquestes dones la forma un elenc de noms femenins divers, algunes pertorbades, d’altres valentes, com la Sole, la Florència, la Marta, la Sònia, la Rosa Maria, l’Eli, la Cinta… Dones, totes elles, amb un factor comú: dones ferides.
Tanmateix, enmig del dolor, de la soledat, hi té cabuda la sororitat, l’empatia. No tot és foscor. L’antologia tracta temes com ara la cura de les persones grans —un tema que hi és molt present—, la vida familiar, la casa. El to té molt a veure en com l’autora entoma segons quins temes punyents. El to i les petites trames amb prolepsis incloses, típiques de textos d’intriga, com ara les desaparicions en condicions sorprenents. De sobte, algun familiar o algun veí desapareix sense deixar cap rastre i és aleshores quan l’autora fa ús d’un humor subtil, una velada ironia en forma de neguit, d’hipòtesis rocambolesques i divertides que amics i coneguts confabulen mentre fan d’espietes.
Un altre dels recursos que fa servir l’autora són les fotografies com a testimoni d’un passat secret. Ara com ara, en aquest món digitalitzat, la presència de fotografies impreses no deixa de tenir un cert caire romàntic, una melangia que, d’alguna manera, travessa aquestes dones ferides i arriba a amarar-nos-en. La mort, la vellesa, el pas del temps i fins i tot la negació de la mort, temes profunds tractats amb la delicadesa necessària perquè ens arribi al cor mentre gaudim de trames quotidianes i alhora truculentes; aquesta falsa dicotomia que el fa ten versemblant.
Un llibre editat amb molta cura on us esperen unes històries ben travades, ben escrites i que han estat cuites a foc lent durant tres anys. I això es nota. Us el recomano molt.
Sobre l’autora:
L’Anna Porquet Botey és filòloga, és l’autora de l’assaig de sociolingüística Canviar la realitat, sobre els Grups de Defensa de la Llengua, i ha col·laborat en revistes com Llengua Nacional, Lletres o El Tempir d’Elx.
Fa anys que escriu ficció (va publicar alguns relats juvenils a la revista Cavall Fort) i es declara amat dels gèneres breus.
Ha estudiat escriptura narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i ha publicat alguns contes en llibres col·lectius i a la revista de creació literària Inèdits.
Manté el blog personal Dèries eclèctiques, on escriu ressenyes de llibres i articles sobre literatura i fets d’actualitat.
Temps de lectura: 3 minuts
