Les tempestes a l’àrea mediterrània són conegudes per la seva extraordinària violència. No són poques les vegades que hi ha morts, despreniments, carreteres tallades, desbordaments… tot això derivat de la gran potència d’evaporació d’una mar tancada com la Mediterrània. Qui més qui menys ja coneix els efectes destructors d’aquestes avingudes que poden fer que un riu, en qüestió d’ hores, passi d’estar completament sec a ser una bèstia destructora com poques, però… coneix que aquestes paoroses tempestes poden ser tan virulentes que poden arribar a desencadenar terratrèmols ? No és broma; això va passar al Pirineu català a les devastadores inundacions de novembre de 1982.
Durant el dia 7 de novembre de 1982, una potent borrasca va creuar la península ibèrica provinent de l’Atlàntic, xocant amb una entrada d’aire humit i càlid procedent de la Mediterrània que estava sent empès per un anticicló que estava ubicat sobre el centre d’Europa. Aquest xoc de trens meteorològics en plena tardor, va significar que el cel es trenqués de dalt a baix i deixés caure un autèntic diluvi sobre el vessant sud del Pirineu central i oriental. Les quantitats recollides van ser impressionants.
Esvoranc a la C14 al Congost de Tresponts (Organyà)
Entre el dia 7 i el dia 8 de novembre, és a dir, en 24 hores, es van registrar 650 l/m2 a l’estació meteorològica de Goriz, a Osca, 500 l/m2 a l’estació de La Molina i més de 300 a innombrables punts del Pirineu aragonès, català i Andorra. Tot això va provocar una allau d’aigua que va fer que els rius, simplement no poguessin absorbir la tremenda quantitat d’aigua que queia del cel, inundant-se bona part de la llera.
La carretera de Pont de Bar va quedar totalment esfondrada
La riuada descontrolada va provocar una infinitat de despreniments i corriments de terra que van afectar per tot arreu, produint talls de carreteres, aïllant els veïns de les zones afectades i posant en seriós perill al petit poble de Pont de Bar, a la capçalera del Segre, el qual va haver de ser abandonat i reconstruït temps després a 800 metres del seu emplaçament original. Fins i tot va córrer el rumor que un despreniment podria interrompre el riu Segre a la cua de l’embassament d’Oliana, i provocar una onada destructora que acabés amb tot el que hi hagués aigües avall. Per sort, no va passar d’aquí.
Sigui com sigui, el cabal del Segre a l’entrada del pantà d’ Oliana havia passat de 16.000 litres per segon (16 m3/seg) a les 4 de la matinada del dia 7 a uns esgarrifosos 1.886.000 litres per segon (1.886 m3/ seg) a les 23 hores del mateix dia 7, mantenint-se per sobre dels 1.500 m/3 fins a les 10 del matí del dia 8. Tot aquest mur d’aigua va anar a parar a l’esmentat embassament, cosa que va significar que en menys de 24 hores recollís 30 hm3 d’aigua, o el que és el mateix, gairebé un terç de la capacitat total del pantà d’Oliana, estimat en 101 hm3.
Presa i embassament d’Oliana
Enmig de tot aquest tumult meteorològic, a les 3 del matí del dia 8 de novembre, els veïns d’Oliana, van sentir un terratrèmol que va fer tremolar fins i tot les llums de les cases, cosa que va omplir d’intranquil·litat tota la població. El terratrèmol va ser detectat per l’ Observatori de l’Ebre a Roquetes (Baix Ebre) i per l’observatori de Moulis (Ariège, França), però no per l’ Observatori Fabra de Barcelona perquè, en aquell precís moment, la tromba d’aigua que descarregava damunt de l’estació produïa interferències sísmiques que no li van permetre captar-lo. Si bé no van poder triangular la profunditat, els geòlegs van determinar que el focus estava al pantà d’Oliana i que el terratrèmol va ser d’una intensitat II-III a l’escala de Mercalli, corresponent a uns 2,5-3 graus a l’escala de Richter.
La brutal quantitat d’aigua que s’havia recollit en aquell pantà en tan poc temps havia fet tal pressió contra la presa i les parets muntanyoses del vas de l’embassament, que va induir el desplaçament d’alguna de les falles que recorren la vall del Segre, creant el terratrèmol que es va poder sentir a la zona. Aquest moviment tel·lúric, si bé va quedar en una mera anècdota, va poder posar en perill la paret del mateix dic de contenció, el que hagués pogut provocar una altra desastrosa “pantanà” com la que s’havia produït a València amb el trencament de la presa de Tous tan sols 15 dies abans.
La riuada al Segre va produir 14 morts i va suposar uns 45.000 milions de pessetes de l’època (més de 270 milions d’euros) en danys, però per a la natura, indòmita i imprevisible com és, simplement va ser la demostració de, que si s’ho proposa, no hi ha res que la pari. Ni les parets de la muntanya més dura.
La palanca d’Alàs (Alt Urgell) va ser arrossegada per aquella riuada
Temps de lectura: 4 minuts
