fbpx
La revista més vital

La Veritat Escolàstica

Durant alguns mil·lennis la gent pensava que l’univers fluïa serenament impulsat per un motor mentre la terra estava queta i totes les substàncies sublunars venien de la combinació de solament quatre elements. La naturalesa del món s’explicava amb arguments que es complicaven contínuament, perquè a la fi, les voltes i revoltes d’explicacions tornaven a la idea inicial preconcebuda. Amb quatre conceptes i uns arcabussos podies dominar tres o quatre continents.

Després, tot es va complicar. Aparegueren personatges com Copèrnic, Bruno, Kepler, Galileu i Newton que insistiren a aplicar una rigorosa etiqueta de racionalitat i observació. Però en alguns llocs la ciència escolàstica que es recargola tornant sempre allí on interessa estar, aquella on la imaginació fèrtil demostra el que ja sabies, va seguir ben viva molts segles encara.

L’escolàstica ha mort o no? En Espanya avui, la ciència professional ha estat molts anys en mans d’un banquer-economista que no es preocupava ni d’executar el pressupost, i les inversions es redueixen sense parar. Ara fa poc ha faltat el successor de la càtedra de Newton, Stephen Hawking, descobridor del fenomen de la radiació dels forats negres que condueix a la seua evaporació, i en un diari notori el qualifiquen de charlatán i patán: per descregut. El governants necessiten honrar a Jesucrist santificat, cantant El novio de la muerte, i l’Estat sencer posa les banderes de dol. Perquè ciència no hi ha més que una: la geografia, que fonamenta la sagrada unitat de la pàtria, a partir de la qual s’explica tota la resta.

I ara, en les nits, el bo i millor de la nació, polítics de dreta i esquerra, senyors reis, els hidalgos de fortunes en Suïssa, veuen la volta celeste i respiren tranquils perquè constaten que el motor d’Aristòtil fa girar els puntets lluminosos al voltant d’Espanya, incorruptible i eterna. Ho diuen la constitució, la llei, i el jutge ho argumenta tant com calga, i si no és aixina serà allina.

Mentrestant en altres parts del món, la racionalitat implacable, la verificació de les evidències, el debat determinant, formen la base de les societats democràtiques. Pobres il·lusos aberrants.

Imatge: An auto-da-fé of the Spanish Inquisition and the execution of sentences by burning heretics on the stake in a market place. Wood engraving by Bocort after H.D. Linton. Wikipedia Commons

Temps de lectura: 2 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close