La vida ante sí, Romain Gary, De la Fuente, Ana Maria, trad. (Debolsillo, 2011)

“Ellos dijeron: ‘Te has vuelto loco por causa de Aquel a quien amas’. Yo dije: ‘El sabor de la vida es solo para los locos’.”

Yâfi’i, Raud al rayahîn (Lema).

Malgrat que aquesta novel·la es va publicar l’any 1975 amb el pseudònim Emile Ajar, cosa que va fer guanyar a l’autor el seu segon premi Goncourt de forma extraordinària, ja que només pot lliurar-se una vegada, i Costa Gavras la va adaptar al cinema l’any 1977, jo no en sabia res fins que me la va regalar l’amiga Gloria Broch Lino. I és una mena d’experiència vital, aquesta lectura. Un bestseller comprehensible, a més, per a totes les edats.

Els fets transcorren en un lapse d’unes poques setmanes, en un barri deprimit a la ciutat de París. Tots els temes que afecten la humanitat de la segona meitat del segle XX: l’amor i l’amistat, el sexe gratuït i les putes, la felicitat, les pors, els poetes, les llengües i les religions, la falta de salut i el desig de morir, la solitud i les persones diferents, la solidaritat entre necessitats… i les seqüeles del nazisme, i la creació de l’estat d’Israel, la guerra del Vietnam… tot és comentat des del prisma sense filtres del narrador, que és un xiquet d’edat incerta, Momo.

El llenguatge esdevé simple, literal, despullat de convencionalismes i metàfores. I l’efecte és de vegades humorístic, i colpidor, sovint. I més encara avui que els xiquets en el nostre món occidental han passat d’éssers inevitables a criatures sobreprotegides.

Sobre l’autor: http://triunfo-arciniegas.blogspot.com.es/2014/03/romain-gary-el-otro-hombre.html