fbpx
La revista més vital

L’aigua cerca els badalls

Molt em meravella l’aigua argentada

Sota la lluna amiga de la nit,

I encara més quan amb sa força calma

Topa amb el cavalló terrós que estreny.

 

Orgullós pretén ser com mur pugnaç,

Contenir l’impuls del raig que flueix,

Dominar la joia que el desafia.

 

Però el rec amatent en cerca dels trencalls

No passa cura d’eixir pels trànsits subtils,

I enaltir les lleis cordials de la Natura:

Que allò tou desborda l’estret càlcul del ferm.

 

Si la terra, enfurida en mostrar son poder,

S’esquerda, tràgic sacseig d´un instant,

Més em captiva la saviesa de l´aigua

Que cerca la pregona aliança dels segles

Per fixar idees a la pell de l’altiva,

I, a voltes, displicent, aplanar la tirana,

O engolir-se, d´un glop,

feixucs vaixells corcats.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close