fbpx
La revista més vital

Aigua ben clara

“L´aigua en la fosca” és la novel·la que l´autor novell, Joan E. Sifre, d´Alzira, ens ofereix al públic catalanolector (Editorial Neopàtria, 2017). L´acte de presentació es va fer al novembre de 2017 al Saló Àrab de la Gallera d’Alzira. Va ser un acte molt emotiu on vam comptar amb una interessant semblança de la novel·la a cura d’Estrella Sáenz, en la qual va ressaltar el seu profund caràcter poètic.

La novel.la gira al voltant de tres motius argumentatius: unes banyes, una vella història no resolta de venjances que pengen de la Guerra Civil i la lenta mort per causa d´una malaltia de la que podem considerar-ne la protagonista. Aquestes tres “petites” tragèdies s’entrellacen i marquen el tempo discursiu del relat suscitant l’interés del lector, que sempre es queda amb ganes de saber com va a desencadenar-se cada nus tràgic. Però no podem dir que aquesta obra es decanta pel gènere tràgic. El més rellevant  és, per contra, el fet d´expressar un cant a la vida, a superar les desgràcies i contrarietats que aquesta ens depara. Joan E. Sifre retrata els costums més atàvics del món rural propis de qualsevol poble riberenc i ho fa explicitant la vivència joiosa d’aquest estil de vida per part dels seus personatges, tant que un dels co-protagonistes, que té l´ofici de sastre, Ferran, el marit de la Consol, la protagonista, s´estima amb més passió el treball del camp que l´”altre”, és a dir, aquell amb què es guanya la vida. Aquest amor al camp, que és (era) un dels fonaments antropològics de la vida dels valencians, sense dubte (apareix) constitueix un dels alés poètics del discurs narratiu. I quant a l´amor, la bondat, la bonhomia o “bondonia” en trobem una bon doll en els personatges de Consol i Ferran, no només entre ells com a marit i muller i pares d´uns fills, sinó en el devessall d´amor envers totes les persones amb qui es relacionen. Però la fatalitat és independent dels nostres desitjos i complaences i la malaltia, la doble malaltia, la dels tarongers –la tristesa (malaltia que va delmar els camps valencians pels 60)- i la malaltia incurable (per aquells temps) de Consol, impregna de senequisme el sentit d´aquesta novel.la, que flueix amb un llenguatge viu, planer i expressiu, i prou representatiu del parlar popular alzirenc (riberenc), farcit d´un humor de vegades de traç gros i d´altres d´ironies subtils. No deixe mai de pensar en la idea que els autors valencians, en escriure novel.la, tenen al seu davant un repte seriós i descomunal en això de la mena de llengua a utilizar. I en aquest cas, el nostre autor s´ha desimbolt encertadament tot fent ús d´un valencià que reforça la versemblança dels personatges i no desdiu el realisme axial del relat.

Un altre element central de la novel.·a és l´existència d´un llibre misteriós –en realitat, un dietari- on es conten unes vivències molt rellevants per a alguns personatges –i determinants- que expressa la importancia i el valor de la literatura en la vida de persones corrents –i en la majoria dels casos àgrafes-. El mot literatura ve de lletra, de lletra impresa, i en aquest cas, el llibre, que no és cap poema ni novel·la sinó expressió d´uns fets (auto)biogràfics adquireix un valor transcendent que marca la trama de la novel.la. L´altre exemple de literatura escrita que apareix al relat és el fragment d´evangeli que es llegirà amb motiu d´una boda. Òbviament, tractant-se d´aquella época i en aqueix socio-espai (classes populars valencianes de poble predominantment agrícola, encara), la llengua escrita serà el castellà, en contrast amb una forta tradició oral en valencià. Aquesta tradició oral en aquesta novel·la flueix com aigua clara i ens manifesta trossos de vides, sentits de vida, planerament i vigorosa, i potser, com que els personatges també són planers no ens en dóna més perquè no n´hi ha més. Potser també que en poguérem exigir més. En aquest sentit el lector no ha d´esperar filigranes estilístico-narratives, sinó més aviat una bona adequació plausible a l´estil realista, costumista.

Resultat d'imatges de L'aigua en la fosca, una aigua ben clara

Dades del llibre:

L´aigua en la fosca, una aigua ben clara

Joan E. Sifre

Editorial Neopàtria, 2017, 258 pàgines;

Preu: 20€

Temps de lectura: 3 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close