“Com hauria pogut deixar-se magrejar… com hauria pogut, vint anys enrere, deixar-se intrusionar per tots aquells desconeguts forans que sempre tenien pressa. L’Anna-altra no tenia tants escrúpols, ni tantes prevencions, ni tanta memòria.” (p. 328)
Marta Rojals, en aquesta segona novel·la, més espesa, més torturada i més concentrada en la passió sexual, conjugal i adúltera, que l’anterior, retrata una protagonista que podria patir una síndrome d’Asperger amb uns orígens familiars determinants, una mare a la qual mata i un pare (i marit) salvador i protector.
Preocupadíssima per la correcció lingüística, l’autora torna a fer gala d’un llenguatge àgil i vivíssim (la protagonista és correctora/dissenyadora/editora) i posa en boca dels diferents personatges un registre particular molt encertat.
Així mateix, com en l’anterior, Primavera, estiu, etcètera, que tinc molt present, s’hi mencionen els referents de tecnologies de la comunicació vigents: Whatsapp, Facebook, iPHone; sèries televisives; situació socioeconòmica: seixanta per cent de desocupació juvenil, ERO, dèficit de la seguretat social, desnonaments, tires d’El Roto; o fins i tot una bici Brompton.
Diríem que és una novel·la actual, amb uns personatges que pateixen les dificultats de sempre.
Temps de lectura: 1 minuts
