Fa anys, passejant per la platja de Benicàssim de vesprada, vaig reconèixer el ja aleshores admirat escriptor Joan F. Mira fent estiraments i postures expansives, sol, amb banyador, a la voreta de la mar. Aquell exercici, com apunten els manuals, juntament a la pràctica d’activitats intel·lectuals, així com una correcta nutrició i una vida social plena, deuen haver estat la base per memoritzar i impedir el deteriorament neuronal que pot causar l’oblit.

Al llibre Tots els camins, Joan F. Mira (1939) ens ofereix el segon volum de les seues memòries, després de El tramvia groc. Dotze capítols que van des de 1954 fins la mort del dictador, l’any 1975. Dels seus 15 als 35 anys, “nel mezzo del cammin” de la vida, com comença el poema de Dante. En quasi 400 pàgines trobem una exhibició de narrativa autobiogràfica, reflexiva, suggerent i nodridora per a qui llig.

Tots els camins –que l’han portat a la seua estimadíssima Roma (Mira es considera valencià i romà alhora) i a moltíssims més llocs– el professor els ha recorregut amb una actitud d’aprenent sempitern. Una avidesa de saber directament relacionada amb un parell de pecats capitals que confessa haver comès: la vanitat o la supèrbia que representa l’aspiració d’esdevenir un referent intel·lectual, el voler ser “alguna cosa gran”; i l’enveja que inevitablement ha sentit de les societats cultes, riques i felices que respecten llur cultura i la preserven amb amor, respecte i recursos.

Les primeres dues-centes pàgines d’aquesta obra discorren en l’estada formativa en centres religiosos que el van portar a professar els vots. De fet, l’objectiu de Joan F. Mira, en gran part d’aquest llibre, és reproduir d’alguna manera aquell univers “d’emocions i imatges”, davant la constatació que ja ha arribat la fi del vell món europeu, “el crepuscle imparable d’un món que, sobretot, era una forma de viure completa i antiga […] de creences i rituals.”

Les vivències que relata Mira amb tanta expertesa, des de les seues facetes de clergue primer, i després de catedràtic de grec i d’antropòleg cultural o social, escriptor, pensador, traductor dels clàssics més clàssics… van associades a viatges i estades de més o menys durada, recurrents o puntuals, però totes amb un impacte inesborrable: València, Iecla, Iratxe, Roma, Düsseldorf, Madrid, Barcelona, París, Oxford, Edimburg, la Tinença de Benifassà, Praga, Oslo, Lorca, Malabo, Castelló… I cada escenari el completa amb anècdotes, persones, observacions, metes, desitjos, sentiments, gustos, llibres i treballs, que aporten molt de valor a l’experiència lectora.

Reviure els records, segons Marc Valeri Marcial, és gaudir-ne de nou. Amb la literatura memorialística de Joan F. Mira, tranquil·la, assossegada però sorprenent a cada pàgina, els que gaudim som nosaltres. Gràcies, cavaller, per explicar-ho.

Imatge de l’article: Joan F. Mira, ‘home de fer feines’ de les lletres catalanes (ara.cat)

Temps de lectura: 2 minuts