fbpx
La revista més vital

L’anarquisme és amor

L’any 1922, només cinc anys després del triomf de la Revolució d’Octubre a Rússia, Fernando Pessoa, més conegut com a poeta, va escriure i publicar el que ell anomenava una “faula dialèctica”, O banqueiro anarquista, en una revista de Lisboa, una de les seues obres més reconegudes, potser perquè va ser de les poques que va publicar en vida.

S’han escrit ressenyes sobre aquesta mena d’assaig en format narratiu (que fa una cinquantena de pàgines) quasi més extenses que la pròpia obra per remarcar la paradoxa que ja reflecteix el títol mateix: ¿es pot ser banquer, amb totes les implicacions capitalistes que comporta, i alhora anarquista, i mantenir-ho i defendre-ho amb convicció? Hi ha un plantejament cínic? Té un fonament o només és un exercici de retòrica sarcàstica?

Aquesta edició de Quaderns Crema aporta, a més, uns fragments de textos alternatius trobats posteriorment on, mentre fuma el seu havà i li reomplin la copa de cognac, el banquer s’esplaia un poc més amb els arguments sobre l’anarquisme que ell practica, que és l’autèntic i veritable, l’intel·ligent, i sobretot se centra en la seua desqualificació contundent del socialisme i del comunisme que al seu parer són “règims d’odi”, atenent que l’objectiu que cerquen no és “elevar el treballador, sinó rebaixar el burgés […] L’anarquisme, per contra, és un règim d’amor”.

Una curiositat de lectura poc extensa, que cent anys després, encara es llig amb interès per la clarividència que manifesta i per l’estil depurat i argumentació lògica de Pessoa. No sembla ninguna broma que l’anarquia és amor, i que s’ha de començar amant-se a un mateix.

Fernando Pessoa (Lisboa 1888-1935) no devia ser un tipus simple. Escriptor, principalment poeta i assagista. Va viure de jove a Sud-àfrica, perquè el padrastre era diplomàtic, i a banda del portugués, va escriure i traduir de l’anglés. Es va dedicar al periodisme, la publicitat (sembla que traduïa i venia textos d’horòscops) i sobretot a la literatura. Es va desdoblar en diverses personalitats, per això es diu que l’heteronímia és fonamental en els estudis sobre la seua obra. Es coneix que va arribar a crear 72 heterònims que, a diferència del pseudònim, no és només l’ús d’un nom diferent al propi, sinó la creació d’una biografia, fictícia, completa. Entre els heterònims més famosos de Pessoa hi ha Bernardo Soares (Llibre del desassossec), Alberto Caeiro, Álvaro de Campos. Ricardo Reis… cadascú amb la seua història, ideologia… A banda, hi ha el seu ortònim que és quan un creador d’heterònims escriu amb la seua identitat, precisament el que va ocórrer amb aquesta obra. Va morir, per problemes hepàtics, als 47 anys.

El banquer anarquista

Editorial: Quaderns Crema 

AUTOR: Fernando Pessoa

TRADUCTOR: Manuel Guerrero

ISBN: 978-84-7727-551-0

EDICIÓ: 2a

ENQUADERNACIÓ: Rústega fresada

FORMAT: 12,5 x 19 cm

PÀGINES: 88

9 euros

 

“El banquero no bromea”, article de Luis M. de Linde: https://www.revistadelibros.com/el-banquero-anarquista-de-fernando-pessoa/

Imatge de l’article: https://blogs.publico.es/david-bollero/2019/11/21/rescate-bancos/

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close