El segle XV a Europa es considera el pas entre l’edat mitjana i l’edat moderna, que esdevindrà de la crisi del poder feudal en favor de les monarquies, cada vegada més poderoses en el seu enfrontament amb la noblesa, i canvis econòmics molt rellevants, en concentrar-se la riquesa a les ciutats, amb una burgesia comerciant empoderada. És el moment en què la Mediterrània és encara el centre del món, cosa que canviarà amb el descobriment d’Amèrica, i la caiguda de Constantinoble, que va representar un fort trasbals. La llengua de cultura i d’intercanvi entre nacions continuava sent el llatí, però les obres literàries de nova creació ja s’escrivien en les llengües nacionals, com és el cas de Tirant lo Blanch. A València, el segle XV és considerat el Segle d’Or, València era la capital del món.

La novel·la Les cendres del cavaller, de Silvestre Vilaplana, simula una carta que Joanot Martorell, al final de la seua vida, ja amb cinquanta-cinc anys, remet a Martí Joan de Galba, un prestamista amb qui havia contret deutes. Per pagar-li, li va lliurar el seu llibre de cavalleries, Tirant lo Blanch, amb el prec que el preservara i el difonguera. I durant la llarga epístola li va explicant la vida de la seua família a València, els plets i vicissituds per les quals va haver de passar, les personalitats que va conèixer, i els seus viatges per Europa, que el van portar a residir a ciutats com Barcelona, Londres, Porto, Lisboa, Palerm o Nàpols, sempre seguint el curs dels esdeveniments polítics i socials.

El fil conductor de la narració és l’esperit de l’orde de cavalleria que Joanot Martorell adopta com a filosofia de vida, i com ell mateix se n’adona, decebut, de la fi d’aquesta manera de comportar-se. L’honor, la justícia, el sacrifici, la veritat, la fidelitat a causes i a persones per damunt de l’interès i el desig de riqueses, ja són valors passats de moda. Ell és un cavaller que sovint veu com els seus reptes i requeriments es traslladen davant de jutges i notaris, en lloc de resoldre’s mitjançant batalles a tota ultrança i altres protocols dignes dels cavallers. I això li causarà una enorme tristesa, i la ruïna econòmica.

La novel·la, franca i fidel als fets històrics, i ben escrita, només es milloraria en un parell d’aspectes. Per una banda el tractament de les dones és en ocasions menystenidor, i per l’altra, manca d’estructuració fragmentada en capítols o parts que poden alleugerir la lectura i resultar útils. Això no obstant, manté la intensitat de la narració, atès que l’autor fa ús d’un llenguatge acurat i ens il·lustra, mencionant tot de personatges verídics i situacions reals en la important història valenciana d’aquell segle daurat, on Joanot Martorell va coincidir amb Ausiàs March, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella, el príncep Carles de Viana… València era, definitivament, la capital del món.

Les cendres del cavaller

Silvestre Vilaplana

Editorial: Bromera

Pàgines: 248

ISBN: 9788476600788

Format: 13 x 20,5 cm

Coberta: Bauxi

PVP: 10’95 euros

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969). És autor de les novel·les Les cendres del cavaller, per la qual va ser guardonat amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i va rebre després el Premi de la Crítica Serra d’Or; El quadern de les vides perdudes, que va guanyar el Premi València de Narrativa, o L’estany de foc, distingit amb el Premi València de Narrativa.

Vilaplana és també un autor destacat dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil.

Temps de lectura: 3 minuts