Quan parlem d’arxipèlags volcànics a l’Estat espanyol, la ment se’ns va gairebé per força a les illes Canàries, ja que són el paradigma d’aquest tipus de formació geològica. Tot i això, no són les úniques illes d’origen volcànic que existeixen en aquest país. N’hi ha d’altres que també ho són, però són absolutament desconegudes per al gran públic tot i que són a la Mediterrània i a molt poca distància de les turístiques platges de Castelló. Estem parlant de l’arxipèlag de les Columbretes.
Mapa dels illots de Columbrets
Les Columbretes és un petit arxipèlag format per una vintena d’illes i illots reunits en quatre grans grups (Illa Grossa, Ferrera, Foradada i Carallot) i que es troba a unes 30 milles -56 kms- de la costa del cap d’Orpesa, a la província de Castelló. En total tenen una superfície emergida d’unes 19 hectàrees, de les quals 14 corresponen a la Columbret Gran o Illa Grossa, i que és l’única habitada actualment.
Aquest arxipèlag, conegut des de l’antiguitat tant per ibers, com grecs i romans, rep el nom de Columbrets dels romans, els quals la van anomenar Colubraria -illa de les serps-, per causa de la gran quantitat de serps que hi havia, sobretot a l’illa Grossa. El nom iber de Moncolober i el grec d’Ophiusa, atendrien al mateix origen reptilià.
L’origen de les Columbretes l’hem de buscar a les erupcions volcàniques que van haver a la zona fa entre 300.000 i un milió d’anys, que van acabar per provocar l’emergència de diversos cons volcànics des del fons marí, precursors de l’arxipèlag actual. Aquests volcans, en ser d’erupció molt discontínua, no van formar grans illes volcàniques a l’ús, per la qual cosa els materials dipositats a la superfície van ser ràpidament erosionats per l’acció del mar, quedant reduïts a petits promontoris aïllats, que són les illes que avui coneixem. Tot i això, encara avui dia l’illa Grossa destaca per la seva forma de ferradura, com a testimoni del que va ser un cràter volcànic que a causa de l’ erosió ha estat envaït pel mar.
Port natural en forma de ferradura de l’illa Grossa
Justament aquesta forma de la Columbret Gran és el que la converteix en un perfecte ancoratge, que va ser utilitzat des d’antic per contrabandistes i pirates. No va ser fins el 1860 que es va construir el far que existeix actualment a l’Illa Grossa a 67 metres d’alçada, que les Columbretes van ser habitades permanentment com a forma de control de l’arxipèlag. Això, per desgràcia, va significar un autèntic desastre natural per a les illes, ja que es va cremar intencionadament la densa màquia de llentiscle, sarsaparrella i margalló que ocupava l’illa Grossa per tal de proveir de llenya i per eliminar les incòmodes serps als seus habitants. Per si no n’hi hagués prou, es van introduir cabres, porcs i conills per assegurar una certa aportació alimentaria als faroners, cosa que va significar acabar amb la poca vegetació autòctona que encara sobrevivia a l’illa.
No obstant això, aquesta vigilància no va eliminar del tot el contraban, ja que els contrabandistes trobaven a l’illa Foradada un arc natural on ficar els vaixells i escapar als prismàtics dels vigilants de la Columbret Gran. Solució? Dinamitem l’arc i, com diu aquell, mort el gos, morta la ràbia. L’arc va ser dinamitat i, si bé no va caure del tot, les runes van encegar l’accés marítim i va danyar el ric fons marí de l’illa.
Illa Foradada amb l’arc natural encegat
No va ser fins al 1975, quan el far es va automatitzar, que l’illa Grossa va deixar de tenir habitants permanents, però va passar a ser durant un temps camp de tir de la Marina. El 1982 es van prohibir les maniobres gràcies a la pressió popular i a causa de les peculiaritats biològiques de l’arxipèlag -en el qual es poden trobar diverses espècies d’insectes i sargantanes endèmiques, corall vermell i falcons d’Elionor, entre d’altres-, el 1988 van ser declarades Parc Natural i Reserva Marina per la Generalitat Valenciana. Administració que, des de llavors, s’encarrega del control de les seves 4.400 ha i de mantenir un assentament permanent de vigilants i naturalistes a les instal·lacions de l’antic far de l’Illa Grossa.
L’arxipèlag de les Columbretes son, gràcies al seu aïllament i allunyament del coneixement de la gent, un autèntic santuari marítim, tant per la seva especial formació geològica com per la seva incomparable riquesa biològica. Meravella natural illenca, és una de les poques joies ecològiques que encara mantenim a la Mediterrània i que val la pena conèixer i conservar per a la posteritat.
Vista de les Columbretes des del mar
Temps de lectura: 4 minuts
