fbpx
La revista més vital

Les diferents versions

El consum de drogues, i consegüentment, les addiccions a diferents substàncies psicoactives primer naturals, després sintètiques, té una llarga tradició entre els humans. I encara que la popularització i el fàcil accés, associat a l’oci, en la nostra memòria es dona a partir dels anys seixanta del segle vint amb el moviment hippie, el rock, les mogudes modernes…, un repàs a la història de les civilitzacions ens confirma que el consum d’estupefaents  és una constant en totes les cultures, i que ja va començar cap al 5000 abans de Crist, en rituals religiosos i moments socials rellevants per a la comunitat.

L’autora, Aina Fullana, en aquesta novel·la en tres actes, fa parlar, en primera persona, tres membres d’una família de quatre afectats per aquesta dependència. Primer el pare, el subjecte “enganxat” a les drogues, després la mare, la principal patidora de la situació, i en acabant, la filla, també com a psicològicament perjudicada. Tots ells relaten la seua vida a la ciutat de Manacor. Les experiències i anècdotes que consideren importants, des de la infantesa fins a la convivència amb el problema van succeïnt-se d’una manera gràfica i contundent.

Els dos primers capítols són dinàmics i amb un lèxic vivaç, i ens traslladen un món real, viscut, i unes localitzacions autèntiques. Cadascú, pare i mare, explica la vivència pròpia, tal com la percep, i el fet que siguen coetanis, fa que se’ns presenten versions diferents d’uns mateixos fets que resulten de vegades sorprenents, però veraces.

Al tercer capítol, amb Ariadna de protagonista i narradora, la filla, l’estil deriva cap a la literatura terapèutica, en què igualment descriu com ha estat la seua trajectòria vital des de l’inici. Tal com es palesa, aquesta tercera part esdevé autobiogràfica, on Ariadna se’ns presenta com a l’autora del llibre, que està pensat com una acció de catarsi personal i familiar.

Es troba a faltar el capítol de Ferran, el fill, que és el quart membre de la família i té presència activa en la trama, i tanmateix no aporta la seua versió del que és l’addicció.

Aina Fullana Llull, amb uns llinatges literaris, ha fet una novel·la de drogues i d’illes, bona de llegir, reflexiva i compassiva, amb ritme i frescor, sense prejudicis lingüístics normatius, on a través del retrat dels personatges, es retrata també un paisatge. 

Aina Fullana Llull (Manacor 1997) llicenciada en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears ha guanyat amb aquesta primera novel·la el

PREMI DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS 2022
PREMI VALÈNCIA ALFONS EL MAGNÀNIM DE NARRATIVA 2021

Aina Fullana Llull

Els dies bons

Bromera 
Pàgines: 256
ISBN: 9788413582115
Format: 15 x 23 cm
Enquadernació: Rústica
Coberta: Carles Barrios

Més info de l’editorial, de l’autora i de l’obra; https://bromera.com/educacio/l-eclectica/8522-els-dies-bons-9788413582115.html

Imatge de l’article: Clínica Galaeta

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close