La immortalitat ha estat un tema present en la literatura de ficció des de temps immemorials. El primer exemple és l’Epopeia de Guilgameix, l’obra narrativa coneguda més antiga, i arran d’aquest relat es va anar recollint en la mitologia i les religions, i altres reflexions filosòfiques. Ha sigut motiu recurrent a diverses cultures i civilitzacions, i ha anat succeïnt-se durant totes les èpoques, també en els gèneres literaris de fantasia, terror i ciència-ficció.
El desig d’immortalitat, d’alt interès per a la humanitat, sovint comportava la ingestió d’elixirs o la immersió en substàncies alquímiques, la realització de ritus o tractes amb éssers paranormals, o fins i tot la mort d’altres humans de qui se n’aprofitaven alguns teixits o òrgans. Amb l’avanç científic, a partir del segle XIX, les pràctiques proposades eren transfusions de sang, intervencions quirúrgiques, transplantaments i diversos tractaments biotecnològics com la crionització o congelament…
Majoritàriament, però, la immortalitat tan ansiada, ha comptat entre els inconvenients la solitud, l’abandó i el desarrelament social, i no és estrany que alguns relats opten per desitjar recuperar la mortalitat.
Anna Salomé a la seua primera novel·la Els eviterns, situada en un futur no molt llunyà, ens presenta l’existència d’uns geriàtrics gestionats per l’Estat, ubicats en paratges recòndits i aïllats, probablement els Urals àrtics, on el sol es comporta diferent. Aquest geriàtrics són atesos per convictes, que escurcen la pena amb els seus serveis, d’on és impossible fugir ja que estan vigilats per drons armats que detecten qualsevol alteració dels xips de localització del personal.
L’arribada de la jove Hannah Blume, condemnada per l’assassinat del seu violador, ens ajuda a descobrir, a l’hora que ho fa ella, el funcionament dels tres pavellons de la institució, i el “modus vivendi” dels estàtics interns, els eviterns pròpiament dits, així com les relacions de poder i dominació que estableixen els presoners-treballadors entre ells.
L’obra, intensa i alhora tenebrosa, amb multitud de referències a altres textos literaris i intel·lectuals (Dostoievski, Wittgenstein, Heidegger, Tolstoi, la Bíblia, Raymond Kurzweil…) es desenvolupa entre el present i el passat dels diferents personatges, i tal com diu a la coberta, combina amb encert els recursos de la ciència-ficció amb “el rigor, la consistència i la densitat reflexiva de la gran narrativa”.
Anna Salomé ens fa reflexionar, sense comoditats, que potser veure morir els altres és un dels alicients més poderosos per a viure. En definitiva que vivim amb l’esperança de morir.
Anna Salomé (Castelló de la Plana, 1964) és llicenciada en filosofia i autora d’articles de sociologia del llenguatge i crítica cultural. En 2018 va publicar el llibre de relats La síndrome de Lot (Ed. In Púribus), saludat per la crítica més exigent com la «revelació d’una autora encara no gens coneguda però que demostra dots i qualitat de narradora excepcional» (Gustau Muñoz) i «un dels llibres de narrativa més suggestius i de més qualitat de la literatura catalana d’aquests últims anys» (Enric Iborra).
Els eviterns és la seva primera novel·la.
Els eviterns
Anna Salomé
Austrohongaresa de vapors
1ª edició: març 2025
ISBN 978-84-125972-1-9
PVP: 21 euros
Imatge de l’article: JECQAN Zookeeper & Hobbyist Photographer https://pixabay.com/es/photos/b%C3%BAhos-urales-b%C3%BAhos-fauna-silvestre-7368307/
Temps de lectura: 2 minuts
+1
