fbpx
La revista més vital

L’espurna

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava

-M’agraden els bous -va dir.
I es va produir un silenci massa llarg per a una primera cita.
-Sí, anar a les corregudes de bous, els bous embolats…
Va aclarir, per si jo no ho havia comprés bé.

M’havia semblat un xic tendre, sensible, empàtic o almenys això transmetia la seua foto de perfil i algunes converses que havíem mantingut abans pel whatsapp. Compartíem el nostre gust per les sèries i, fins i tot, coincidíem en la nostra pel·lícula favorita: Lost in translation. I allí estàvem, en un restaurant de Russafa, parlant de les platges de Xàbia, de l’últim llibre de Jabois i de bous quan de sobte li va sonar el mòbil. En sentir la melodia, em vaig alçar i vaig fugir.

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close