La revista més vital

L’heroïna del ferrocarril

Banquets, banquets, on són els banquets?
A l’estació tots dempeus, ben plantats.
Molts esguards amunt, cercant andanes,
pocs avall, al sòl pulcre i sense pelats.

Una dona de banda en banda, de dalt a baix.
La dona mai s’atura, alienada de la societat,
ella escura el terra, a ella li escuren la paga,
espenta i engoleix passatgers sense pietat.

Quan arribarà el dia? Quan serà?
Quan deixarà de polir mosaics?
Quan de la vida es jubilarà?
Quan algú de nou la mirarà?

Un substitut mecànic,
un autòmat, qui sap.
Tal volta l’única forma
d’enyorar-li la humanitat.

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close