L’illa dels ibers

Els barrancs que naixen al vessant occidental de la serra del Desert de les Palmes (i les altres serres circumdants) travessen un pla endorreic i conflueixen en un pas que fa giragonses, entre muntanyes, i desemboca a la rambla de la Viuda. Coses de l’orografia. El pas es coneix com els Estrets. Ja deveu saber per on para el lloc. A l’entrada mateixa dels Estrets, damunt d’un tossal a la dreta del barranc, hi ha les restes d’un poblat ibèric fortificat. Els estudis arqueològics del jaciment en situen l’ocupació entre els segles III i I aC, que va acabar amb la implantació definitiva de l’administració romana. Les troballes ceràmiques, amb abundància de fragments de gerres per a emmagatzemar gra, permeten assegurar que els ibers devien treballar les terres a la vora del barranc. Tanmateix, la intrusió sobre el territori degué ser molt poc extensa, simplement perquè les poblacions no eren nombroses.

Des de dalt de les torres del poblat el panorama és magnífic. Es veu tot el pla, cap a l’est, i les serres amb el Mollet mirant cap al sud. Els pobladors devien guaitar els moviments d’amics i d’enemics, i endevinar-ne les intencions. Un lloc privilegiat. Però no ens enganyem, el paisatge, tal com el veiem ara, s’ha transformat profundament respecte del que degueren veure al segle I. El bosc primigeni ha desaparegut per complet. Després de més de dos mil anys, les actuacions humanes han transformat tota la superfície. En un moment o altre de la història, els boscos s’han arrabassat, les artigues van anar guanyant més i més terreny, les muntanyes es van arrasar per a obrir pastures i la llenya es va explotar arreu. Era una qüestió de temps. Més modernament, en abandonar-se les terres, la vegetació hi ha tornat, però tal sols arriba a formar boscos de segona categoria: pinars de pi blanc o coscollars.  El canyar ha envaït els ribassos del barranc. Com deia Josep Pla, el paisatge el fixen els notaris amb l’esforç recurrent dels pagesos que cada any el construeixen. I afegia: «I no falla mai». Això devia ser en temps de Pla. Ara sí que falla. Les terres treballades van reduint-se i la gent no fa ni acte de presència.

L’entrada dels Estrets, a l’esquerra, està flanquejada per una muntanyeta que fa una punta cap al pla. Si t’hi fixes, t’adones que unes carrasques magnífiques i espesses l’ocupen. L’extensió és insignificant. Poc més de no-res. No arriba ni a formar un vertader bosc, és simplement un boscarró. Però, això sí, un boscarró primigeni. Per alguna raó que ara mateix no endevinem, no s’ha arribat a arrabassar mai. Potser el profit que se’n podia traure no valia la pena, el tros era massa pedregós, o massa rocós, o massa ombriós. Potser era de molts i no es posaven d’acord. Tant s’hi val. Una carambola temporal (del temps humà) ha fet que es conserve una porció de paisatge intacte. Un carrascar sencer que s’alça sobre els conreus, no arbres solts a la vora dels camins, que també n’hi ha. Em sedueix pensar que els ibers tingueren la mateixa imatge que en tenim ara, del boscarró al costat dels seus bancals a la vora del barranc. Ben mirat és una illa primària, sense temps, envoltada d’una mar d’història. Us assegure que voldria que les mirades futures tinguen també l’oportunitat de percebre, com ara nosaltres, la diversitat que l’espai i el temps, amb una certa harmonia,  han conferit al país. Això vol que mantinguem el paisatge amb canvis, a tot estirar, epidèrmics.

(imatge: https://sketchfab.com/models/a6d73a99852e4bb79521f92a3792acd1)    

[Hi ha en projecte la instal·lació d’una línia de distribució d’electricitat de molt alta tensió (MAT) que, caramboles del temps, la volen fer passar pels Estrets. És una línia elèctrica de doble circuit de 400 kV d’Almassora a Morella, amb torres de més de 70 metres d’altura (uf!) i una envergadura de gairebé 30 m (amb tallafocs de 50 m) i una distància mitjana entre les torres de 450 m. Una autopista elèctrica. Una de les torres la volen plantar entre el nostre carrascar-illa  i el poblat dels ibers. M’agafa desfici només de pensar-ho!  http://nomatvilafames.blogspot.com.es/].

Temps de lectura: 3 minuts

2+

També ha agradat a:

  • avatar

També podria agradar-li Més de l'autor

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close