Quan veiem els terratrèmols que es produeixen a l’altra banda del món, tals com al Japó, Indonèsia o Xile, ens alegrem de que Barcelona estigui ubicada allà on hi és, en una zona tranquil·la sísmicament parlant, amb pocs terratrèmols i, els que hi ha, són de baixa intensitat. Tot i això, segur que no era això el que pensava el conjunt dels catalans el matí del 2 de febrer de 1428 , el dia de la Candelera. En aquell dia, un terratrèmol d’intensitat IX a l’escala de Mercalli va sacsejar el principat, en el què ha estat considerat el pitjor terratrèmol documentat en època històrica a Catalunya .
El terratrèmol, que es va produir entre les 8 i les 9 del matí del dia de la Candelera, va tenir el seu epicentre al Pirineu, a la petita localitat de Queralbs (Ripollès), a uns 130 km al nord de Barcelona, i el rastre de destrucció que va deixar va ser simplement esgarrifós. De fet, a la capital catalana el terratrèmol es va sentir amb intensitat VI-VII, malgrat els 130 km de distància des de l’epicentre.
Van haver-hi més de 1.000 morts a tot Catalunya, sobretot per enfonsament d’edificis i esglésies que, en ser de bon matí, en aquells moments estaven oficiant missa. Tal va ser el cas de Puigcerdà que, en esfondrar-se, va aixafar unes 200 persones, o a Barcelona, amb la caiguda de la rosassa de l’església de Santa Maria del Mar, que va atrapar dessota unes 30 persones més. Per la seva banda, els habitants de Queralbs i Tortellà, prop de l’epicentre, van ser pràcticament aniquilats en la seva totalitat. Si comptem que Barcelona tindria uns 30.000 habitants en aquella època, ens farem una idea de la magnitud de la tragèdia.
Santa Maria del Mar (Barcelona). La rosassa va aixafar una trentena de persones
Els danys en edificis van ser immensos, ja fossin en esglésies, construccions civils o militars, amb destrucció d’alguns castells que van ser abandonats -per causa de la importància dels danys- arribant a afectar les mateixes muralles de Barcelona. El caos es va apoderar del principat i això va portar els diputats de la Generalitat a sol·licitar ajuda al rei Alfons IV el Magnànim, el qual -tot sigui el dir-ho- va fer més aviat poc cas. I no era per menys implorar l’ajuda del rei, ja que la intensitat va ser similar al del recordat terratrèmol de Xile de 2010, i ja va quedar ben documentat el grau de destrucció que va aconseguir.
No obstant això, aquest gran terratrèmol no va ser una cosa aïllada, ja que des de febrer de 1427 fins al citat de 1428 es van produir dos terratrèmols més d’intensitat entre VIII i IX. Un d’ells centrat en Amer (La Selva) -que va produir emanacions gasoses tòxiques que hi van matar gent- i un altre a prop d’Olot (Garrotxa), així com nombroses rèpliques d’intensitats que oscil·laven entre intensitat VI i VIII. No cal dir que, quan va esdevenir el terratrèmol de la Candelera, havia plogut sobre mullat i moltes de les construccions que havien aguantat les altres sacsejades van acabar per esfondrar-se, provocant les tragèdies abans esmentades.
En estudis recents, es va considerar que si el terratrèmol de Queralbs es produís actualment, enfonsaria més de 1.000 edificis, generant uns 900.000 m3 de runes; els edificis inhabitables ascendirien a 23.000, 140.000 persones perdrien casa seva, 4.000 persones resultarien ferides i el nombre de morts seria netament superior a les 1.000 persones del 1428. Les pèrdues econòmiques, d’altra banda, serien d’uns 4.800 milions d’euros. Aquí és res.
La gran qüestió és que actualment la gent no considera el risc sísmic com quelcom a tenir en compte, i construïm amb total tranquil·litat ignorant que, estadísticament, toca un terratrèmol de grans magnituds cada 100 anys, i que el fet que no n’hi hagi hagut cap durant el segle XX i el què portem de XXI és, simplement, una inquietant anomalia. Fins a tal punt és real el risc que la llei obliga a tenir plans antisísmics municipals homologats (SISMICAT) a bona part de les poblacions de Barcelona, Girona i Lleida; i fins a tal punt arriba el passotisme de les administracions locals sobre això, que tan sols uns quants els tenen realment implantats.
L’últim terratrèmol important es va produir el març de 1927 a Sant Celoni (Vallès Oriental), amb una intensitat de VII. Possiblement sigui qüestió de posar-nos les piles sobre això ja que, després, quan la naturalesa es posi en moviment, tot seran lamentacions.
Destrucció d’edificis a Xile (2010)
Temps de lectura: 4 minuts
