Ubicada a 26 kilòmetres al nord-oest de la capital valenciana, trobem Llíria, una petita ciutat de gairebé 25.000 habitants, capital de la comarca de Camp de Túria que, malgrat haver crescut a l’ombra de la relativament pròxima conurbació de la ciutat de València, destaca per la seva gran personalitat i pel seu ric patrimoni tant històric com cultural. Un llegat que té en la música la seva més gran representant, portant-la a ser declarada Ciutat Valenciana de la Música el 2018. No obstant això, faríem malament de pensar que aquí s’acaba tot.
Geogràficament situada a 164 metres d’alçària, al límit de la gran plana sedimentària central valenciana, a la riba esquerra del riu Túria i a tocar dels primers estreps de la Serra Calderona, Llíria es disposa a cavall dels quatre tossals que li donen origen -Tossals de Sant Miquel (274 m), de Santa Bàrbara (246 m), de la Torreta (206 m) i de la Sang (199 m)- i l’espai agrícola que els envolta. Una situació avantatjosa lluny de les perilloses riuades que, de tant en tant, afecten els barrancs que la travessen, així com per aprofitar el pla per a desenvolupar una fèrtil agricultura. Un lloc estratègic que, ocupat des de l’edat del bronze (2.000 aC), en època ibera va acollir la ciutat d’Edeta dalt del tossal de Sant Miquel, sent als orígens de l’actual ciutat de Llíria. Les seves restes les podem trobar al vessant sud d’aquest turó.
Jaciment d’Edeta al Tossal de Sant Miquel
Amb les guerres púniques i l’arribada dels exèrcits romans, la ciutat ibera, que dominava un gran país anomenat Edetània i que s’estenia des del riu Xúquer al Palància, es veu saquejada i destruïda el 175 aC, la qual cosa provocarà el seu abandonament i la reinstal·lació de la seva població als peus del turó, en la zona que avui es coneix com Pla de l’Arc. Aquesta nova ciutat, ara plenament romana mantindrà el nom iber d’Edeta, però l’alternarà amb una altra denominació que, amb el temps, faria fortuna: Leiria.
Així les coses, la ciutat romana va tindre una gran vitalitat, deixant nombroses restes arqueològiques que han arribat fins a l’actualitat (cas de les termes de Mura, els mausoleus o el Molló de Pla de l’Arc, entre d’altres), tot i que, a partir del segle III dC, la creixent importància de Valentia (València) farà que Edeta/Leiria caigui en decadència i bona part dels seus edificis civils fossin reutilitzats. Tal és el cas de les termes de Mura que cap el segle V acollirà un centre monàstic cristià. No obstant això, a partir del segle VIII, amb la invasió musulmana de la península, Leiria s’arabitzarà i passarà a dir-se Madinat Lyria.
Durant el domini musulmà, la ciutat torna a remuntar els turons, però aquesta vegada serà el tossal de la Sang qui, amb intencions defensives, acollirà la nova vila. Vila que envoltada de muralles tindrà en els seus punts més enlairats la mesquita major (on es troba avui l’església de la Sang) i l’alcassaba (al lloc on trobem el Museu Arqueològic), convertint Madinat Lyria en un punt estratègic de primer ordre de la comarca. No en va, va haver de patir l’any 1090 el setge (fallit, tot sigui el dir-ho) dels exèrcits cristians del Cid, el qual, a mena de “Cobrador del Frac” medieval, reclamava les pàries -quantitats que es pagaven entre cristians i musulmans per assegurar-se la defensa mútua o no bel·ligerància- que aquell any no havia pagat la ciutat. Sigui com sigui, durant els seus cinc segles de dominació, els musulmans van desenvolupar l’agricultura del camp de Llíria millorant notablement el regadiu de la contrada. Tot va acabar l’any 1239 amb la presa de Llíria per part de les hosts del rei Jaume I el Conqueridor. Madinat Lyria tornava a ser cristiana i es repoblava amb cristians vells gràcies a la carta de poblament de 1252.
A partir d’aquest moment, la ciutat cristiana es superposarà a la sarraïna aprofitant bona part de les seves infraestructures. S’ampliaran i milloraran les muralles andalusines (de la qual encara queden alguns llenços), l’antiga alcassaba es convertirà en el nou castell cristià -abandonat el 1396 per culpa d’un fort terratrèmol- i, el 1253, la mesquita major donarà pas a l’església de la Sang la qual, d’estil gòtic, està considerada una de les més antigues del País Valencià. Per la seva banda, els Banys Àrabs, van seguir en ús fins el s.XV per a posteriorment ser utilitzats com adoberia.
Església de la Sang
Llíria, dedicada plenament a l’agricultura, començarà un tímid creixement demogràfic que la porta a eixir de les seves muralles, les quals seran o enderrocades o passaran a formar part dels edificis posteriors. Es construeix Ca la Vila (s.XVI, actual Ajuntament), l’església de l’Assumpció (s.XVII), l’ermita de Santa Bàrbara (s.XVII) o el convent de Sant Francesc (s.XVII). L’església de la Sang acollirà a partir de 1574 la Confraria de la Sang, la qual, des d’aleshores donarà el nom a l’església (abans anomenada de Santa Maria).
Ca la Vila
Arran de la Guerra de Successió, amb la victòria borbònica a Almansa el 1707 i la consegüent desfeta austriacista, Felip V crearà el ducat de Llíria que serà atorgat al Duc de Berwick, comandant en cap de les tropes borbòniques i vencedor de la batalla d’Almansa. Malgrat la supressió dels furs valencians, la política agrícola dels Borbó beneficiarà Llíria que gaudirà d’un gran creixement (sobre tot en vinya, llegums i oliveres). No obstant això, durant el segle XIX, la Guerra del Francès, amb l’ocupació napoleònica entre 1810 i 1813 de Llíria -utilitzant el monestir de Sant Miquel (s.XVIII) com a caserna- significarà un gran terrabastall per a la població, la qual es veurà obligada a fugir a les muntanyes. Desgràcia que es repetirà anys després, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), en la que les tropes carlistes del general Cabrera saquejaran la vila diverses vegades. Per a compensar tanta malifeta, el 1819 es crea a Llíria la primera banda de música civil de tot Espanya: la Banda Primitiva. Una agrupació musical que ha arribat fins a l’actualitat i que va obrir l’harmoniós pastís musical que, des de llavors, caracteritza la capital del Camp de Túria.
Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria
El final del segle XIX significà una tímida reeixida de Llíria, amb la concessió del títol de Ciutat l’any 1887 (quan Llíria té 9.089 habitants) i l’arribada el 1888 de la línia de tren (el Trenet) que comunica la població amb València i donava impuls a la sortida dels seus productes pel port del Grau. Malgrat tot, serà un temps d’estancament que no millorarà amb l’arribada del segle XX, tot i que serà durant els anys 20 quan s’introduirà el cultiu del taronger de forma generalitzada. L’arribada de la Guerra Civil, amb la construcció d’un estratègic aeròdrom per a la República a la partida de Les Carrases, i la victòria franquista (amb la seva duríssima postguerra), van fer continuar amb la situació d’estancament. No fou fins els anys 60 quan, amb la construcció de pous i la canalització d’aigua provinent del pantà de Benagéber que Llíria tindrà un gran creixement tant econòmic com poblacional (dels 9.723 habitants de l’any 1960 es va passar a 12.587 el 1981), que portarà a una expansió del seu casc urbà i a la construcció de una gran quantitat d’urbanitzacions residencials a les seves proximitats (Safareig, El Regalón o Alt de Botigueta, per exemple).
L’arribada de la Democràcia, de l’estatut d’autonomia valencià (1982) amb la creació de la comarca del Camp de Túria, junt amb l’expansió d’una economia diversa basada en la industria tèxtil, alimentaria, mobles i serveis, han permès que la població lliriana hagi assolit els 24.518 habitants (2023). Una població que, orgullosa de les seves arrels i les seves tradicions, troba en la música de banda el catalitzador perfecte del seu amor per la cultura i el seu llegat històric.
La música, el cor i la vida de Llíria
La passió de Llíria per la música no és una cosa moderna; la troballa d’un got iber del s.III aC amb músics i ballarins així ho demostra. De fet, no ha estat l’únic durant la seva història, ja que han quedat testimonis d’aquesta tradició com, per exemple, els trobadors i els grups musicals de l’enteixinat mudèjar de l’església de la Sang. Amb tot no fou fins el s.XIX quan amb el desenvolupament demogràfic, Llíria es comença a omplir d’agrupacions i bandes musicals de gran prestigi que no fan més que convertir la música en l’ànima social de la vila. Avui dia, Llíria està considerada una de les ciutats amb més músics per càpita d’Europa, disposa de 4 centres públics d’ensenyament musical amb gairebé 1.500 músics professionals que han eixit de les seves aules i centenars d’esdeveniments l’any d’abast nacional i internacional. Tota una tradició musical de primer ordre que, sens dubte, han posat el nom de Llíria al capdamunt del panorama artístic i cultural del nostre país.
Contacte:
Adreça: Oficina de Turisme de Llíria, carrer Sant Vicenç Ferrer, 19, 46160 Llíria (Camp de Túria)
Telèfon: (+34) 962 791 522
E-mail: lliria@touristinfo.net
Web: www.turismelliria.es
Coordenades GPS: 39°37’29.9″N 0°35’42.8″W
Temps de lectura: 8 minuts
