Los palimpsestos, Aleksandra Lun (Minúscula, 2015)

“…soy un miserable inmigrante de Europa del Este y un escritor fracasado, hace tiempo que no mantengo relaciones sexuales y estoy ingresado en un manicomio en Bélgica, un país que lleva un año sin gobierno.”
 
Si entre els companys reclosos en la institució hi ha Agota Kristof, E. Ionesco, V. Nabokov, S. Beckett, E. Cioran, J. Conrad, Karen Blixen… és que estàs en un programa de reinserció lingüística per a escriptors.
 
El protagonista, sensible i pusil·lànime, d’aquesta novel·la curta (164 pàgines, en octau) narra, amb reiteracions coherents amb el seu estat mental obsessiu, i amb la presència permanent d’una doctora de mirada impassible, de la foto del papa Karol Wojtyla somrient, d’escriptors natius antàrtics enfadats i agressius, i de l’hiperactiu Hitler, com de perniciós pot resultar ser poliglota i escriure en una llengua que no és la teua materna.
 
L’obra, amb el suggerent títol, ens fa reflexionar si és del tot aplicable a les llengües minoritàries com la nostra, que no té ni Estat, i que cap instància oficial s’entesta a mantenir de veritat.
 
Interessant i distret exercici literari, en ocasions divertit i tot.

Temps de lectura: 1 minuts

1+

També ha agradat a:

  • avatar

També podria agradar-li Més de l'autor

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close