fbpx
La revista més vital

Magdalena

—Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava —diu Ernest mentre el doctor Ferragut demana al cambrer un café sense sucre i un tallat descafeïnat.

—De qui parles, Ernest?

—De Magdalena, —li contesta enfadat— es nega a seure al meu costat.

El doctor Ferragut somriu al cambrer quan arriba amb les dos tasses i dóna un glop al seu café.

—Mira, Ernest. Mai has tingut cap germana bessona que t’acompanye a tots els llocs, i tampoc cal deixar lliure una cadira perquè sega. Magdalena no existeix.

—Ja ho sé, doctor Ferragut. És el costum.

—D’ací a unes setmanes et done l’alta i a fer vida normal.

—Li estic tan agraït, doctor. Ni s’ho imagina. Gràcies a vosté soc una altra persona.

—No es mereixen.

—Pague el compte i me’n vaig.

—No cal que pagues tu sempre, Ernest.

—No és cap molèstia, doctor. Aprofite per acomiadar-me i fins a la setmana que ve. Bon dia.

—Bon dia, Ernest. I gràcies pel café.

—A vosté, adéu.

—Adéu, adéu. —el doctor espera que Ernest puge al cotxe que té aparcat just davant la cafeteria i el saluda amb la mà— Mentre seus et demane un café, bonica. O hui t’estimes més un refresc, Magdalena?

Temps de lectura: 1 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close