Màgia negra als EUA

Per Carme Pinyana Última actualització 6 abr., 2020 140

L’escriptor, i periodista, nord-americà Chuck Palahniuk (1962) pronunciat “Txak Pòlenik”, va publicar el 2002 la novel·la Lullaby, a mig camí entre el gènere negre i el fantàstic. Un any més tard va ser traduïda al català per Marta Pera Cucurell i editada per Columna, quan l’autor ja era molt conegut per l’obra que havia servit de guió a la pel·lícula de culte Fight club (El club de la lluita) (1999), protagonitzada per Edward Norton -actor que també podria encarnar perfectament el paper de Streator, si es portara al cine aquesta obra.

Cançó de bressol és narrada per Streator, un dels quatre protagonistes, un periodista que va perdre l’esposa i la filleta la mateixa nit per mort sobtada, i que ara transita per la vida d’esme, decebut i desinteressat. La mort sobtada és quan es produeix una parada cardíaca de manera inesperada en una persona que aparentment està sana, i que en la novel·la sembla estar provocada per la lectura d’una lletra inclosa en un llibre de poemes i cançons per a infants. Després d’alguns successos, es produeix la trobada dels quatre personatges principals, i comença una mena d’espiral ascendent i al·lucinada on van encadenant-se individus estrafolaris (alguns criminals), fets estranys, i situacions luctuoses. Tots quatre personatges (Streator, Helen, l’Ostra i la Mona) faran un trajecte plegats amb cotxe per tots els estats americans, buscant, suposadament, exemplars del susdit llibre en biblioteques, per arrancar-ne la pàgina 27 on és la lletra assassina, i van reaccionant segons cada circumstància. Però açò no acaba ací…

L’autor fa gala d’una bona documentació. Descriu fins al detall, qüestions com què ha de tenir en compte un bon periodista en cobrir una notícia sobre el terreny; la descripció i taxació d’antiguitats i les joies i pedres precioses; la història de plantes i animals autòctons i forans dels EUA; els procediments per dur a terme estafes i accions coercitives; la bruixeria i l’artesania indígena…

A Palahniuk, se’l considera un membre destacat de l’anomenada Generació X nord-americana, per l’estil entre satíric i transgressor, i pels personatges desencantats, sarcàstics, freds i intel·ligents, que malgrat tot poden plantejar-se qüestions ètiques i existencials. Malgrat tot, i la bona traducció, això no impedeix que aquesta novel·la de quasi 300 pàgines, podria haver sigut un conte enginyós i visual, o un guió per publicar un còmic o fer una sèrie per a una plataforma de continguts audiovisuals.

Chuck Palahniuk