En temps de reclusió, juguem amb l’avantatge de viatjar a llocs llunyans a través de les paraules. I gràcies a estes, aprendre d’altres situacions semblants.
Compartia Oliver Bullough, jornalista del The Guardian, una anecdòtica experiència de distanciament social. Parla d’un amic seu amb qui va tenir el plaer d’emborratxar-se. Tot siga dit, la història no té com a intenció fomentar l’alcoholisme a les nostres llars confinades.
Amb els líders mundials reciclant els vells discursos de Churchill per lluitar contra la COVID-19, la paraula guerra ha tornat al tauler mundial. El fil de Twitter, ens situa al Caucas, concretament als anys 1992-1993, durant la Guerra d’Abkhàzia. Abkhàzia, república autònoma Georgiana de iure, però estat independent de facto amb reconeixement limitat.
Al pare del seu amic li faltaven tres dits, els va perdre per un detonador a una mina de carbó. Eixe fet el va mantenir allunyat de participar en cap dels bàndols, obligant-lo a restar a la seua granja. Allà, entre atrocitats i saquejos, va haver de mantenir sense miraments la seua forma de viure. Les mandarines, la seua collita com la de molts abkhazos. Eixe producte tan valencià. Un sucós producte que ha salvaguardat els habitants d’Abkhàzia durant tots estos anys d’aïllament internacional.
Amb la impossibilitat de vendre les mandarines va orquestrar un bon pla. Fàcil d’emmagatzemar i amb eixides comercials una vegada acabada la guerra, d’aquella collita va fer un suc que havia de fermentar i destil·lar per transformar-lo en aiguardent. El procés era molt complicat: Pelar-les totes per tal d’evitar que el brandi fos amarg, mantenir la temperatura idònia per a assegurar el procés de destil·lació… Però el resultat fou tot un èxit: 800 litres d’aiguardent de mandarina embotellats.
“I finalment vau aconseguir vendre-ho una vegada finalitzada la guerra?“. Li va preguntar Oliver, preocupat pels possibles mercenaris i saquejadors.
“No, no vaig guanyar ni un cèntim. Me’l vaig beure tot amb l’ajuda dels meus veïns. Mai he estat tan borratxo durant tant de temps, va ser genial. A penes recorde la guerra.” Va contestar.
Temps de lectura: 1 minuts
