Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Manuel Forner Gumbau, doctor en ciències matemàtiques i professor.
Benvolgut prof. Forner,
Em complau adreçar-vos una de les “cartes epilogals” que em serveixen per anar traslladant una consideració sentida a persones que han contribuït a donar gruix i consistència al catàleg de l’editorial Publicacions de la Universitat Jaume I, com és el vostre cas. I per què els anomene “epilogals”? Perquè en sentit propi les cartes “prologals” van ser les que dedicava l’impressor Aldo Manuzio als seus il·lustres col·laboradors, en els llibres destacats que ell va confegir com a editor, a finals del XV i inicis del XVI.
L’any 2006 vau publicar el vostre primer llibre, segons consta documentalment. I el vam editar a Publicacions de la Universitat Jaume I. Va ser Problemas resueltos de centros de gravedad y momentos de inercia, dins la col·lecció “Treballs d’Informàtica i Tecnologia”, dirigida per Miguel Chover.
“Centres de gravetat” (permanents o no), “moments d’inèrcia”, podrien esdevenir metàfores poètiques en uns versos inspirats. La poesia, ja se sap, és el gènere literari que millor s’ajusta a l’estil de les matemàtiques, com bé explica Antonio Córdoba a l’article “Poesia entre teoremes”,; “tota demostració d’un fet matemàtic profund, que haja necessitat noves i enginyoses astúcies de la raó, exigirà un llenguatge precís i bell […]. En poesia el llenguatge és dominat per un sentiment musical inconscient: rimes, explícites o ocultes, i ritmes sostinguts, sense cap necessitat de justificació, com a música de les esferes…”
Era el primer, aquell, però n’escriuríeu sis més per a Publicacions de la Universitat Jaume I; tots ells anirien apareixent, fins el 2024, sempre en la mateixa col·lecció. I cap d’ells és de poesia, en el sentit convencional de la paraula.
Doctorat per la Universitat Jaume I de Castelló, vau dedicar l’experiència laboral a la docència, en l’ensenyament secundari, i també en el superior fins a la jubilació.
Totes les propostes de publicacions que vau presentar a l’editorial de la Universitat Jaume I, amb una finalitat didàctica, van estar sempre revisades externament, com és preceptiu per a les monografies, per persones expertes en la matèria, que en tots els casos van avalar favorablement les publicacions, cosa que va conduir a l’edició en forma de llibre.
El 2012 vam publicar Desarrollos en serie de los productos de algunas funciones especiales. El 2013, Integración de funciones con parte entera i també, La construcción de los logaritmos, juntament amb Mª Consuelo Domínguez Sales i Òscar Forner Martínez
El 2016 apareixeria Problemas resueltos sobre el cálculo de longitudes, áreas y volúmenes. Ja el 2020, Teoría del ángulo sólido, i, finalmente el 2024, amb la coautoria de Cristina Bors, Estadística aplicada a la criminología y seguridad. Aquest títol, i el concepte d’”estadística” en general, va ser objecte d’una conversa que vau mantenir amb el periodista Ximo Górriz, en el programa de ràdio de Publicacions de la Universitat Jaume I, Arcàdia.
En definitiva, tot aquest treball d’autoria per enriquir el bagatge dels estudiants a fi que puguen aplicar de forma consistent els coneixements apresos durant la seua formació universitària en els oficis que desenvoluparan en un futur, és del tot fonamental. I això és el més lloable en la tasca del professorat: implicar-se en l’ensenyament, i dotar l’alumnat dels materials, ben escrits i ben editats, més adients perquè els continguts de les assignatures siguen assimilades adequadament.
I aquesta preocupació didàctica ha estat una característica del vostre mestratge, i de la intencionalitat com a autor de llibres. Una generositat i una dedicació, a hores d’ara, quasi insòlita en la producció del personal docent.
No voldria deixar de mencionar, a més, que el vostre tracte personal tan afable, senzill i disposat, ha estat una experiència gratificant que ha facilitat en tot moment el treball compartit.
Així, amb cordialitat sincera, us trasllade la satisfacció d’haver pogut editar els vostres llibres, tan útils i profitosos per al saber, la professionalitat i el progrés de la nostra societat. Amb un somriure, adeu.
PS: La foto de Manuel Forner ha estat presa al Palau-Castell de Betxí, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument, el 3 de març de 1997. Per la seua qualitat patrimonial, aquest monument està considerat com un dels màxims exponents de l’arquitectura nobiliària del Renaixement valencià, on és de destacar la tasca del mestre arquitecte Joan d’Ambuesa qui construiria un magnífic claustre d’arcs alsapaners i columnes jòniques a més d’una imponent portada de carreus encoixinats seguint “L’Ornament Rústic” de Sebastiano Serlio (1475-1554).
Temps de lectura: 4 minuts
