Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Maribel Peris Muiños, pedagoga i logopeda, membre del Consell Valencià de Cultura i cofundadora del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
Benvolguda autora,
Apreciada Maribel,
Com sempre avance, la intenció d’aquestes “cartes”, emulant les de Plini el jove o Aldo Manuzio, és redactar-les per a les persones que han tingut un paper decisiu per a l’editorial Publicacions de la Universitat Jaume I, i una relació de col·laboració fructífera també amb l’editora
Tot i que ja heu estat mencionada en cartes anteriors, com les destinades a Juan Luis Porcar o a Rosa Monlleó, és pertinent fer-vos-en una d’específica, ja que, a banda d’articles publicats en revistes científiques pròpies com Millars. Espai i Història i d’altres externes a la Universitat Jaume I, heu estat autora d’una monografia decisiva i de diversos capítols de llibres col·lectius, per la qual cosa heu esdevingut una autora primordial.
El vostre llibre Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra, que vaig tindre el goig d’editar l’any 2012, va encetar la sèrie ‘Testimonis’, dins la col·lecció “Història i memòria”, la impulsora i primera directora de la qual va ser Rosa Monlleó. Aquell número 1 de la sèrie “Testimonis” al qual han seguit 10 títols més fins el 2025, conté els relats vitals de persones “perdedores de la guerra civil espanyola”, dones principalment, i va obrir el camí a un seguit de títols que rescataven de l’oblit individus amb nom i cognoms, que així eren reconegudes les seues aportacions i el seu valor, tants anys després. Tal com es diu al resum de l’obra, es tracta d’unes “cròniques humanes, acompanyades d’imatges, representatives d’uns fets històrics que van marcar les seues vides per sempre. Uns testimonis que descriuen un viatge en el temps a la ciutat de Castelló i a l’entorn polític, econòmic, social i cultural.” L’any 2022 es va reeditar el llibre, per tercera vegada, revisat i ampliat.
El caràcter que us defineix, actiu i dinàmic, va fer que l’obra tinguera una bona recepció, se’n van fer diverses presentacions públiques i va aconseguir unes quantes ressenyes en mitjans que ponderaven la vàlua.
Però la vostra participació en les edicions de Publicacions de la Universitat Jaume I ja havia començat abans, sempre en la vessant d’investigadora històrica, aportant un article al llibre La cultura exiliada, coordinat per Lluís Meseguer, Santiago Fortuño, Eloísa Nos i Juan Luis Porcar. Més tard també incorporaríeu un capítol en el llibre col·lectiu El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella, sota la coordinació ara d’Antonio Giner i Juan Luis Porcar. Ja en 2020, apareixeu també com a coautora del llibre La gelada de 1946. Adversitat climàtica, crisi tarongera i primer franquisme, amb Cristian Pardo i Andreu Ginés com a coordinadors. I finalment el 2021 un capítol vostre es va publicar al llibre Cultura i exili. Estudis d’història i literatura, amb Lluís Meseguer, Adolf Piquer, Juan Luis Porcar i Javier Vellón (coord.), i amb un pròleg de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana. I, com hem dit, mentrestant continuàveu treballant amb la metodologia de les entrevistes orals i l’estudi als arxius per incrementar la nòmina de casos de qui preservar-ne la memòria.
Des que vau fundar el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló el 2004 amb persones de diferents àmbits —ja ho vaig remarcar a la missiva adreçava a Juan Luis Porcar— s’han dut endavant projectes i iniciatives a les comarques de Castelló sobre la Segona República, la Guerra civil i el franquisme i, amb el recolzament, de Vero Ruiz, en la seua etapa com a regidora de l’Ajuntament de Castelló, es van desenvolupar campanyes d’exhumació al cementeri de ciutat que ha tingut una gran repercussió social.
I precisament aquesta vessant “activista” que és com us defineix la wikipèdia, va ser remarcada per l’Associació de Dones Nacionalistes ‘Terra’, ADONA’T, que us va fer coprotagonista del projecte audiovisual Compromeses. Dones que fan país, on concedíeu una entrevista, al campus de la Universitat Jaume I, i explicàveu la vostra trajectòria sempre lluitadora i reivindicativa, iniciada els anys 80, al si d’una assemblea ciutadana contra la violència i els abusos de poder.
A través dels treballs publicats a l’editorial de la Universitat Jaume I, heu contribuït de manera incansable i entusiasta a reconèixer les persones que van lluitar, que van perdre la vida, per uns valors, i mirar de confortar les famílies amb la justícia del record. Heu combinat el rigor científic i la necessària humanitat, i això quedarà en la memòria democràtica, acadèmica i social.
Confie poder seguir publicant les aportacions tan valuoses que heu presentat a Publicacions de la Universitat Jaume I, i tingueu present el meu agraïment pel tracte tan exquisit amb què sempre m’heu distingit.
Adeu
Foto Maribel Peris (Compromeses. Dones que fan país, ADONA’T): Ximo Montañés, 2015
Temps de lectura: 4 minuts
