T’has quedat a casa,
forçosament, t’han obligat,
potser tens por,
potser tens temps a aprofitar,
potser el temps és un regal
per a estar amb els teus,
o per a aprendre a estar amb tu mateix.
Potser la teua llista va minvant:
això estava trencat, ho has arreglat;
has rescatat receptes que no feies;
i n’has apuntat de noves per provar;
has netejat i organitzat la teua vida,
buscant més fem per a poder tirar;
has descansat, has fet la migdiada,
i t’has posat a fer esport.
Vespres de cine i sèries, nits de teatre,
concerts en vídeo i nous documentals,
jocs en línia, de taula o de cartes,
devores versos i novel·les al sofà,
amb tot això ocupes les hores
que potser no pots passar somiant.
Has tret els records dels calaixos,
llegeixes fins i tot les instruccions,
i mentrestant, la quarantena va allargant-se,
et falten amistats i familiars,
i trobes temps per a tornar a enamorar-te,
si tens a qui estimaves al costat,
o has fet tantes videotrucades,
que ja ni gastes el whatsapp,
i promets celebrar dues mil vint voltes,
quan tornes a poder eixir al sol.
Mentrestant a fora,
vinguda és ja la dolça primavera,
sense vergonya trauen el cap les flors,
Mentrestant, a fora, respira a fons la terra
i els animals salvatges celebren fora dels seus caus.
Temps de lectura: 1 minuts
