fbpx
La revista més vital

Mentrestant

I ha de ser així, l’infinit
laberint de llums i girs.
Ja ho cantava Gardel.
Mentre tu busques #elpoema
o, indecís, #unpoema perdut
que et busca, qualsevol poema,
uns altres busquen una altra
cosa o es busquen –volen
estimar, desitjar, comprar
quelcom, curar-se, morir-se
junts–, qui sap si on un poema,
el poema, va buscant-se
o perdent-se, desenfocat,
fora de camp o en penombra.
El laberint té la bellesa de callar,
la prudència de no interrogar-se,
la veritat de no mentir mai,
la saviesa –com deia Borges–
de saber, també, perdre’s.
Aquest tampoc no era el poema.
Mentrestant, gargots, llunes.
Demà he de comprar meló.

jp, juliol, 2017

Fotografia: «Aquest tampoc», juliol, 2017.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close