Els temes centrals de la literatura nord-americana posterior a la Segona guerra mundial s’han establert com la solitud, la incomunicació, la marginació… (Salinger, Capote, Williams, Miller…), a més d’una desvinculació de reivindicacions socials ni polítiques, a causa de la guerra freda i el maccarthisme. I molta d’aquesta literatura es va popularitzar internacionalment a través de les pel·lícules del gran Hollywood, d’aquells anys 60, que van arribar abans que els llibres.
En aquest sentit, L’última nit (Last Nigth), de James Salter, traduït per Alba Dedeu, una de les primeres obres publicades per L’altra editorial, el projecte d’Eugènia Broggi, beu, tot i que es va editar el 2003, d’aquella deu. Es tracta d’un recull d’una desena d’històries independents entre elles, però amb certs punts en comú, a més de l’estil de l’autor, directe i concís, i sovint amarg. En una societat de classe mitjana, nord-americana, els protagonistes, homes i dones, psicològicament ben perfilats, pateixen, i gaudeixen, intensament malgrat les seues vides tranquil·les i acomodades. L’amor, el sexe, l’engany, l’obsessió, la hipocresia… són presents en totes les narracions, que prescindeixen de cap espurna de sentimentalisme banal.
És inevitable comentar que s’entreveu una “inadequació”, en el tractament dels personatges femenins: no treballen quan es casen; el seu aspecte és descrit minuciosament sota una mirada masculina; hi ha comentaris sobre la seua (necessària) bellesa per a l’èxit social o el seu deteriorament físic, en passar la joventut, com a reprovable; s’insisteix en els tòpics femenins de la “femme fatale” vers el mascle vulnerable (perversitat, insensibilitat, interès, maldat…). Ja ho va exposar clarament Marina Porras al seu article “Les dones de Salter” (https://elmati.cat/new/les-dones-de-james-salter/).
Malgrat aquest aspecte que destorba, una certa acritud sura pel dramatisme de totes les històries, fet que innegablement estimula la lectura. El llibre es clou amb la narració que li dona nom, i que el tanca a la perfecció.
L’última nit
James Salter
L’altra editorial
Data de publicació: 12/02/2014
Pàgines: 144
ISBN: 987-84-942160-0-8
ISBN digital: 978-84-124790-1-0
Format: 14 x 21,3 cm
Rústica amb solapes
PVP: 15,50 €
James Salter (Nova Jersey, 1925-Nova York, 2015). James Horowitz, graduat a l’acadèmia militar de West Point, s’incorporà a l’aviació, que li forní l’experiència de la primera novel·la, The Hunters (1956), la versió cinematogràfica de la qual (1958), protagonitzada per Robert Mitchum, obtingué un èxit considerable. El 1961 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a escriure i, amb el cognom Salter, que més tard convertí en nom legal, publicà novel·les, escriví guions per a Hollywood, i dirigí també una pel·lícula (Three, 1969). Retornà a la ficció literària amb novel·les i narrativa curta, el recull Dusk and Other Stories (1988) li valgué el premi PEN/Faulkner (1989), i publicà Last Night (2005). El 2012 obtingué el premi PEN/Malamud de narració. Així mateix és autor del poemari Still Such (1988) i diversos volums d’assaigs. La seua obra no obtingué un reconeixement ampli fins al final de la vida, i no es va traduir al català, tot i ser generalment ben considerada per la crítica.
Imatge de l’article: Els amants, de Louis Malle
Temps de lectura: 2 minuts
