Morir d’amor

Grans obres de la literatura mundial han explorat el tema de la dona casada amb un amor furtiu, clandestí… i s’ha tractat des de diferents perspectives, des de l’amor cortès medieval fins a l’actualitat. Les celebèrrimes novel·les Madame Bovary, Anna Karènina, L’amant de Lady Chatterley, La Regenta…  les òperes Tristany i Isolda, Pelleas et Melisandes, Lady Macbeth de Mtsensk…, les obres de teatre Hedda Gabler, Bodas de sangre, Un tramvia anomenat desig… tenien com a motiu central l’adulteri, l’amor fora del matrimoni, i invariablement un final punitiu per a la dona que l’escriptor sovint executa amb una mort física o social.

Magda Simó en la novel·la És naufragi, com també ho han fet altres escriptores contemporànies, com Marta Orriols, Eva Baltasar, Muriel Villanueva, Carlota Gurt o Maria Climent reprèn el tema, però amb altres condicionaments i circumstàncies, com correspon a una societat, la del segle XXI, inevitablement més tolerant.  Simó posa el focus en una protagonista jove que viu a València, tot i que prové d’un poble menut del Maestrat, mare d’una filla que tan a penes camina, engolida per una passió insuperablement plaent amb un company de la feina, però que no l’empeny a abandonar el seu estatus social ni al marit. I això, com tot en aquesta vida, tindrà conseqüències.

La trama, dosificada en trenta capítols brevíssims, ofereix en paral·lel, unes petites històries de vida, traslladades de la boca de l’àvia de la protagonista. Històries de dones que, al poblet on vivien, van optar per la transgressió, l’enfrontament, i en ocasions la fugida, per continuar amb les seues vides, sense estigmes ni judicis asfixiants. Històries de dones que van marxar, deixant marit i fills menuts; que en no deixar-les anar a estudiar es van ofegar llançant-se en un pou; que van anar a votar l’any 33 contra l’opinió de la societat, que no ho veia adient per a les dones, malgrat que era legal… Píndoles il·lustratives dels esculls que les dones han hagut de patir, no fa tants anys, i que de vegades no han pogut salvar.

Una novel·la curta, que en 120 pàgines, amb una compaginació millorable, ens ofereix a banda d’una aproximació al desig i al dolor, un seguit de situacions entenedores del que ha representat per a les dones afrontar un amor insatisfet, de vegades, sofriment; de vegades, naufragar; de vegades, morir.

És naufragi

Magda Simó

124 pàgines

Llibres de la Drassana

978-84-129712-0-0

Ací podeu llegir l’inici de la novel·la: http://bit.ly/4c0V87A

MAGDA SIMÓ I BELTRAN (la Jana, 1981), és periodista especialitzada en comunicació corporativa i institucional, sobretot en l’àmbit cultural. És coautora del digital A Cau de Lletra, fa la secció literària del mateix nom al magazine matinal de la ràdio d’À Punt i escriu habitualment la columna ‘La mala lletra’ en la revista Lletraferit. És naufragi és la seua primera obra publicada i li va posar el punt i final entre poal i poal de fang de la Barrancada de 2024. Amb ella va guanyar el VII Premi Lletraferit de Novel·la.

Entrevista a Magda Simó a la revista Catorze

Imatge de l’article: Tristan e Isolda, la mort, Egusquiza, Rogelio de (Santander, 20/07/1845 – Madrid, 10/02/1915)

Temps de lectura: 2 minuts