“NU. La pell és la primera consciència. / La pell dels altres en contacte / amb la pròpia pell és el que activa / el nostre interès pel llenguatge. / Els pocs éssers que estimem / són estimats, sobretot, amb paraules. / Però només la pell els en dona la certesa.”
Eva Baltasar (Barcelona, 1978) va publicar el primer poemari l’any 2008 després d’haver guanyat el Premi Miquel de Palol de poesia per l’obra Laia, i des d’aleshores s’ha proposat, i ha aconseguit, una bona quantitat de guardons: Premi Ramon Comas i Maduell per Atàviques feres, Premi Benet Ribas, Premis Recull, per l’obra Dotze treballs, Premi Les Talúries per Reclam, Premi Màrius Torres per Medi aquàtic, Premi Jordi Pàmias per Poemes d’una embarassada, Premi Miquel Àngel Riera per Vida limitada, Premi Gabriel Ferrater per Animals d’hivern, Premi Mallorca de Creació Literària per Invertida i Premi Ibn Jafadja de poesia per Neutre.
El crític Francesc Calafat ha dit d’aquest llibre que integra reflexió i to confessional, sobre l’eix del gènere, de l’assumpció de la sexualitat, de la percepció del món com un lloc difícil, possiblement. I és veritat que parla de Déu en el seu poema “Ningú”.
41 pàgines, 31 poemes, un premi prestigiós amb un jurat conformat per M. Josep Escrivà, Àngels Gregori, Artur Ahuir, Mercè Climent i Vicent Garcia Perales. Una editorial de pes com és Bromera. No hi ha més remei que llegir aquest poemari, amb tota confiança!
Article de la revista Núvol: https://www.nuvol.com/entrevistes/eva-baltasar-la-democracia-es-incompatible-amb-la-tecnocracia/
Eva Baltasar
coberta
Temps de lectura: 1 minuts
