Sóc com l’illa que, ignorada,
bat bressolada per arbres suculents
–al centre d’un mar
que no m’entén
de no-res envoltada,
sola només.
Gloria Fuertes
El nom fa la cosa, sí, i també la cosa fa el nom si resulta que ets dona: pintora, música, caçadora, metgessa, escultora, sabatera, científica, il·luminadora, guerrera, llauradora, matemàtica, sastressa, cuinera, sacerdotessa, bombera, escriptora, fustera, etc. Fa anys que em pregunte per què sorprén tant que les dones fem, si tenim –com ells– braços, cames i cervell… ¿Tan poquetes n’hi ha hagudes?, ¿o és que, més aviat, llur obra ha sigut amagada, esborrada i/o llur nom suplantat pel de marits, pares, germans, deixebles o mestres…?
I, com més arrere anem, pitjor. ¿Com pot ser que, sense cap màquina del temps, hi continue havent gent que s’atrevisca a afirmar qui feia què, per exemple, en la prehistòria? Així és.
#onsónlesdones
¿Qui va encendre la primera foguera?
¿Qui va coure el primer tall de carn?
¿Qui va tallar la primera fletxa?
¿Qui va dibuixar la primera mà?
¿Qui va fer la primera vaixella?
¿Qui va entonar la primera cançó?
¿Qui va arredonir la primera pedra?
¿Qui va cosir els primers pantalons?
¿Qui va esculpir la primera dea?
¿Qui va plantar la primera llavor?
¿Qui va perfilar la primera lletra?
(Publicat originalment en el llibret “Ab100S, Pre100S, Ino100S”, de la Falla Borrull – Socors, març 2019)
Il·lustració: Arturo Asensio.
Temps de lectura: 1 minuts
