Ni excentricitats ni tossuderies

Per Carme Pinyana Última actualització 23 maig, 2021 133

Dotze relats i un epíleg esperonat per un poema de l’austríac Rainer M. Rilke (Cavalcar, cavalcar, cavalcar…), componen aquest recull que va guanyar el premi Mercè Rodoreda 2019 que convoca Omnium Cultural, amb el jurat format per Francesco Ardolino, Joana Masó, Jordi Mir, Marina Porras i Clàudia Rius.

Alguns tocs de fantasia, de ciència-ficció, combinada amb el realisme més planer, ajuden a aquesta escriptora a trobar, i se n’ha sortit, la manera d’explicar-nos històries punyents i excèntriques, com ella mateixa reconeix, amb una certa pulsió per la mort. I tot el que diu s’entén, i es comparteix, perquè inevitablement ens ateny. Com deia Publi Terenci Africà humani nihil a me alienum puto, com que som humans, res del que és humà ens és alié.

Aspectes complexos com la vellesa i les seues xacres, la solitud, la relació de parella i les seues servituds, la violència, el porno a l’abast dels infants, les tossudes obsessions que no voldríem tenir… són temes que toquen a tothom, d’una transcendència humana innegable que Carlota Gurt exposa amb una facilitat estranya, amb desimboltura i fluïdesa, fins i tot amb sentit de l’humor, sense dramatismes excessius. Com si res, ho narra tot.

Carlota Gurt Daví (Barcelona, 1976) és traductora literària i ara, amb aquest primer llibre, també escriptora. És llicenciada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l’Àsia Oriental i en Comunicació Audiovisual, i ha treballat com a cap de producció d’arts escèniques (La Fura dels Baus, Festival Temporada Alta…). Sens dubte és un descobriment valuós, i continua escrivint.

Cavalcarem tota la nit