La revista més vital

Ningú, de nou

Fotografia: Ibrahim62

Aqueixa voluntat agra de voler fer escatologia de la qüestió del viure. Sabedor que has obert el prospecte de la pena i ara no hi ha forma humana de tornar a encabir-lo en la seua coincidència de plecs i dimensions regulades. Que fas un esforç clarament per sobre de les teues possibilitats per habitar-te. Aqueixa pèrdua sobtada de la gestió de les subtileses, que malmet el teu encaix entre els afectes que s’apropen. Tot aqueix seguit de records d’altres éssers que envaeixen, colonitzant-te, amb el seu imperialisme de tristeses, l’arenal dels desitjos. La seguretat trasbalsadora que la casa avança entre la nit fosca, i tu romans al seu ventre, gestant-te com un nou dia sense somnis. Considerant seriosament la possibilitat d’extirpar-te en alcohol la memòria i així caminar sense riscos pels extrems. Aqueixa veritat que mira de sobreposar-se a qualsevol altra i que et diu que has estat tota una vida per tornar a començar i ara ets ningú, de nou. Aqueixa vigília anòmala que experimentes ara i no és altra cosa que l’efecte de les hores sobre veritats doloroses.

Temps de lectura: 0 minuts

1+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close