La recreació dels esdeveniments històrics s’ha conreat des de temps immemorials a través de les arts, tot i que sense les restriccions del mètode científic i de la veracitat estricta. Pintures, escultures i obres literàries ha rememorat, des de la ficció, fets passats sovint per a major glòria dels seus protagonistes.
La novel·la històrica, popularitzada a partir de l’escocés Walter Scott (1771-1832) i el gust medievalitzant del Romanticisme del segle XIX, es va implantar en català uns anys més tard, però també amb profusió i èxit de públic, tal com ha estudiat Jordi Tiñena a la seua tesi doctoral “La novel·la històrica catalana (1862-1882)”.
La persistència dels roures, de Sebastià Carratalà, fa el retrat d’una genealogia familiar, amb una mirada històrica basada en èpoques identificables i esdeveniments reals. Des de finals del segle XVIII els hereus que porten per nom Alfonso Roure, van heretant a més de nom i cognom, una manera de fer que es basa en el manteniment de l’estatus social i del patrimoni, incrementant-lo segons les possibilitats del moment: conreu i comercialització agrícola, primer local i després internacional, posicionament polític i participació en la presa de decisions institucionals, inversions immobiliàries enfocades cap al turisme massiu, producció d’indústries culturals alternatives reclamades per una societat asfixiada per una dictadura… Sempre amb un objectiu únic: guanyar com més diners, millor, i mantenir el poder i la influència de la família. I això fins a l’actualitat més estricta: la participació com a accionistes rellevants en indústries farmacèutiques per a combatre epidèmies que han obligat als governs a adquirir a preus desorbitats vacunes i altres remeis.
Sebastià Carratalà ha fet una feina de documentació important que repassa de manera entenedora i succinta el nostre passat recent i ens trasllada la idea crítica i indiscutible que, mutatis mutandis, l’essencial del poder es va mantenint al llarg del temps, perquè la meta no varia mai. En aquest cas, l’única novetat seria, si de cas, que la nissaga de poder al final és encapçalada per una hereva. Coses dels temps.
Sebastià Carratalà (La Vilavella, 1965) és un artista plàstic, escriptor, periodista i ensenyant. Llicenciat en Història de l’art, des de l’any 1987 fa equip amb la també artista i escriptora Anna Moner. Ha publicat articles en catàlegs i revistes, i ha impartit cursos i seminaris sobre art i naturalesa, i la imatge de la dona en l’art. És coautor de l’obra teatral «La morta enamorada», estrenada per la companyia del mag Yunke.També ha publicat l’assaig A l’ombra del temps (2017). Col·labora en diversos mitjans de comunicació.
Amb La persistència dels roures (2021) va guanyar el Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó.
La persistència dels roures
Autoria: Sebastià Carratalà
Núm. col·lecció: 335
Pàgines: 272
ISBN: 9788413583709
Format: 15 x 23 cm
Enquadernació: Rústica
Més info de l’editorial: La persistència dels roures (bromera.com)
Imatge de l’article: Obra d’Anna Moner i Sebastià Carratalà, exhibida en l’exposició “Els cossos agredits”
Temps de lectura: 2 minuts
