“Ens ho van dir i ens ho vam empassar… vam fer la carrera, ens vam diplomar, llicenciar, postgraduar, vam agafar avions, ens vam remasteritzar. Érem l’orgull de casa nostra.” (p. 17)
Aquest tercer llibre de Marta Rojals (1975) no és de ficció, sinó que recull una bon grapat d’articles que ha anat publicant al diari digital Vilaweb, a mena de columnes d’opinió, des del 2007, agrupats no per data de publicació sinó per temes, diríem. Tot i així el “tema” és el recurrent de l’autora: desbarrar sobre la bambolla esclatada que ha hagut de patir la seua generació. Amb ironia, i de vegades amb amargura subtil o explícita, s’esplaia usant un llenguatge viu i amb dinàmiques imatges i referències als mitjans de comunicació actuals. No obstant això, també fa referència contínua a assumptes d’actualitat i notícies colpidores. Contínuament torpedeja la línia de flotació del sistema socioeconòmic i polític tan cínic en el qual resistim, amb una visió crítica punyent. Com ella mateixa es defineix: “Soc una espectadora, com tantes, que no sap entendre l’espècie humana.” (p. 180)
És un llibre de tauleta de nit, de lectura pausada, de sorpreses i coincidències. Cada pàgina i mitja trobes una píndola de bona opinió sobre, com bé diu a les cobertes “la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat… Marta Rojals ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos”.
Respecte del títol, voldria portar ací el grup de rock castellonenc THE SOCA, que expressen aquest mateix sentiment, en castellà, en el seu tema “Mierda de país”, que podeu escoltar i llegir la lletra a:
http://www.thesoca.es/esp/discografia/the_soca_2014/mierda_de_pais.html
Foto: Milotxes que volen pel cel, Fabilucky Umpiérrez Männel
Temps de lectura: 1 minuts
