No sortia aigua de l’aixeta,
vés per on teníem
el llavaner al costat.
Fregaves la roba desgastant-te les mans,
li pegaves la volta, avant, arrere.
Et deia paraules que no entenia,
et plantejava conjectures.
Aclucares els ulls,
la bugada quedà sens estendre.
Avui, quan toque els fils d’estendre
em transmeten un calfred,
tants anys després ho comprenc tot…
i sí,
m’estimaves.
Temps de lectura: 0 minuts
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
Carles, m’està encisant molt tot el que publiques! M’esteu convertint definitivament a la poesia aquí a Descriu :D!
Moltes gràcies, Susanna! I molt agraït per l’oportunitat, vaig escoltar l’entrevista que us feren de la creació de la revista i us ho heu treballat moltíssim! Endavant!