La revista més vital

Novembre

Fins i tot els murmuris
àlgids tronen d’arbre a arbre,
i les intermitents
estocades de llum
foraden fulles, lent.
Podrides les arrels
de la societat, món,
emmascarades en
flors postisses, rebel!
Em rebel! I l’entorn
me xarrupa i m’escup
cap el tràfic del cel.
Ara em pesa, em pesen
les estrelles sagnants,
lluny, lluny, lluny i de pressa,
desig l’últim alè
enmig de les arbredes,
ni la nau més veloç
em podrà satisfer,
perquè finalment, és
hora d’enfonsar-me, sí,
pesa… com pesa el temps.

Temps de lectura: 0 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close