“Oh, Claris, generós! A ta victòria,
d’esquiva nimfa ab la sagrada rama,
cinyen França i Espanya enveja i glòria.
I com l’Honor tos resplendors aclama,
la Fama és immortal per ta memòria,
la pàtria és memorable per ta fama.”
Pep Valsalobre, Eulàlia Miralles i Albert Rossich presenten aquesta antologia de Francesc Fontanelles (Barcelona 1622 – Perpinyà 1682/3) el poeta català més destacat del Barroc. Era fill del conseller en cap de la Generalitat, l’any 1641, quan Pau Claris i Casademunt, el 94è president de la Generalitat de Catalunya va declarar la República catalana. El segon poema de l’antologia, que hem referit, n’hi va dedicat.
L’edició, de 200 pàgines, ve profusament anotada, de fet quasi hi ha més notes que text poètic. I això és una sort, perquè fa comprensible la bella poesia barroca, que tant usava de recursos enigmístics, esferes i cosmologia antiga i éssers mitològics, ara gairebé desconeguts per a la majoria de lectors.
Els temes dels poemes són diversos, ja que Fontanelles que va ser conegut per la seua poesia amorosa i eròtica, va acabar fent una carrera eclesiàstica notable. Així pel llibre desfilen no només el pare i Pau Claris, lloats, sinó Gileta (sempre adorada), Lise (ínclita i excelsa), Elisa (sospirada), Nise (lo sol que els astres embellia), Amaril·lis (gentil com rigorosa)…
Si agrada llegir poesia, aquest llibre amb les seues rimes musicals, farà feliç a alguna ànima afligida.
Coberta
Imatge de l’article: Retrat de Pau Claris, gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641) © Fototeca.cat
Temps de lectura: 1 minuts
