La revista més vital

Origen

 

He perdut tota por a tocar-te la boca. A dibuixar-te paraules d’estima. Pense les hores obertes, la precaució indemne.

Recorde Dámaso Alonso, catedràtic de la Universitat de València, les seues passejades pel camp de Vallejo. L’herba que creixia. Llevant 4 – Barcelona 5, any 1963. Cayetano Ré llevant-se la samarreta. Un Torrefiel esquifit. Caminaves amb el cap cot; les alenades profundes, els vianants somorts. El Abencerraje, les soldadeires. Dámaso, he estimat molt aquest cos, aquest cabell que flairava a besos. Els gots plens d’aigua rovellada, la porta barroca de la catedral, Konrad Rudolf.

Dámaso, jo no volia ser poeta, només paraula, una tendra novena. Recorde aquell cos amarat de mi, enramat de mi; els cànters d’estima, les besades del Sol.

He vist el que hi havia al darrere.

Un capaltard de forment, una frontissa arrelada.

 

Poema publicat a la revista Poetari. Desembre de 2013

Temps de lectura: 0 minuts

1+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close