Juan Bisquert, Deborah Burks, Anna Lluch.
Tothom percep que vivim en un món acceleradament complex, on les capacitats científiques, tècniques, socials i educatives formen una part crucial de qualsevol societat que es preocupa pel benestar dels seus ciutadans. La Comunitat Valenciana té un sistema de ciència molt desenvolupat, amb una base sòlida, un nivell de producció científica significatiu i importants instal·lacions científico-tecnològiques, però que necessita una profunda renovació i activació per preservar i millorar la prosperitat i el benestar de la societat valenciana. El mateix es pot dir del sistema d’innovació tecnològica i de l’educació universitària. Són àmbits estratègics per a determinar la importància externa, la qualitat de la vida dels ciutadans i, en general, el futur de la nostra societat, i que canvien ràpidament, en el seu context d’Espanya, Europa, i en l’àmbit internacional. En aquest article demanem una reflexió profunda i immediata dels representants valencians que han sigut designats pel procés democràtic, per a trobar polítiques estables i efectives en ciència i investigació ben orientades, compartides, amb visió a llarg termini, que permetran generar alts nivells de prosperitat i progressar cap a una societat del benestar avançada.
No es pot menystenir la importància de la gestió per al bon funcionament i rendiment efectiu d’un sistema de ciència. Com a exemple, la captació de talent és un factor clau. Significa portar al nostre territori les persones més creatives i preparades, particularment joves en un moment de gran rendiment. Però és indispensable que les persones d’alt nivell productiu i creatiu, amb una alta capacitació, troben un aixopluc legal i institucional estable per realitzar amb garanties una carrera professional. Aquest sistema, ben conegut en molts llocs avançats, simplement resta per fer en el cas valencià. Aquest i altres temes del mateix estil requereixen institucions i legislacions pensades per a durar almenys dues dècades. La ciència és lenta i acumulativa, però quan funciona bé, és implacable.
Amb la finalitat de trobar accions duradores és important i urgent que es realitze un Pacte sobre la Ciència i la Innovació a la Comunitat Valenciana. Pensem que és totalment factible trobar acords estables i efectius, ja que la majoria de qüestions són tècniques i no han de generar diferències ideològiques substancials. Caldrà fugir de la confrontació, tindre generositat i visió, per part de molts, en favor del futur dels valencians.
La realització d’aquestes tasques requerirà uns gestors excel·lents, professionals, capaços de trobar solucions integradores i consensos d’una gran part de les forces de les Corts. Per això pensem que és necessari establir immediatament les estructures de govern que permetran l’organització de les polítiques científiques i els consensos necessaris. És essencial que aquests àmbits fortament integrats que comprenen la ciència, la recerca i les universitats, siguen tractats com a un conjunt singular políticament, dramàticament important, i al marge de combinacions partidistes. Creiem que aquesta percepció és majoritària i comuna en el sistema d’investigació i universitats valencianes. Cal formar un equip fort, expert, independent, que dispose de la credibilitat i la responsabilitat per a realitzar la gestió i les transformacions necessàries. Aquesta estratègia s’ha seguit en l’últim govern a Madrid, formant un Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats dirigit per Pedro Duque, amb uns resultats ràpidament visibles.
A banda del senyal positiu que s’envia al conjunt de la societat, els beneficis d’un àmbit de govern ben demarcat estan claríssims. Permetria tenir una veu sobre ciència, investigació i innovació al Consell de la Generalitat i un organigrama amb personal per gestionar tot el sistema universitari valencià d’una manera més eficient. A més, en l’àmbit de la innovació i la recerca, permetria la més que necessària coordinació entre tots els agents i conselleries involucrades. Addicionalment, podria recolzar i visibilitzar al sistema valencià amb els factors externs canviants, com l’Agencia Estatal de Investigación, els programes de la Unió Europea i altres elements del sistema global de recerca, especialment les potències asiàtiques que seran determinants en el concert internacional.
També cal fer urgentment un pla de finançament de la ciència, el coneixement i la innovació per als pròxims deu anys, amb percentatges compromesos d’increments de dotacions estables, que seran possibles si s’obtenen solucions al permanent infrafinançament dels valencians. La ciència ha de figurar ben amunt en la llista de prioritats. A canvi, els organismes de recerca valencians s’han de sotmetre a un pla rigorós d’avaluacions periòdiques, per demostrar que compleixen els objectius que han proposat. El sistema de recerca haurà d’aprendre a demostrar transparència i efectivitat.
En definitiva, la Comunitat Valenciana ha d’aspirar a estar entre els millors en recerca i innovació per mantenir una societat de benestar avançada i amb projecció, però per assolir-ho necessita urgentment polítiques robustes i estables en ciència, educació superior, i innovació tecnològica i social. El que sí que sabem és que el món no s’esperarà fins que els valencians i valencianes resolem aquests problemes. Ho hem de fer nosaltres.
Juan Bisquert, catedràtic de Física Aplicada a la Universitat Jaume I, director de l’Institut de Materials Avançats (INAM).
Deborah Burks, Directora del Centre d’Investigació Príncipe Felipe
Anna Lluch, Investigadora de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA
Article publicat en Diari Levante, 2019-05-18.
https://www.levante-emv.com/opinion/2019/05/17/pacte-ciencia-i-innovacio-comunitat/1876233.html
Temps de lectura: 4 minuts
