A Vicent Adell
El fenoll és la planta més subtil que tenim.
Quasi sense adonar-nos, t’acostes a la taula,
i de les mans et cau
el vers alexandrí.
Com un rastre de fulles,
el ritme trau l’aroma
a aquesta llar silvestre
de la bona conversa.
Saps bé que, a vegades, amb les mans al voltant
d’una tassa calenta
es pot percebre l’herba aquella que ens descriví
qui parlava amb els ulls.
I saps que d’un poema
només queda, i ja és prou,
el so llunyà d’un grapat de mots amb ritme incert,
com el del vent subtil que apropa els arbustos
al peu del caminant.
Temps de lectura: 0 minuts
