fbpx
La revista més vital

Pantanada de Tous

 

A les meues Riberes del Xúquer

Encara no hem omplit les botiges,

hi ha noms tatuats de fang.

La mar ens és a prop,

el Xúquer està plorant.

Un caduf de neules,

una vena esclafida.

El silenci ho envaeix tot,

la ràdio demana el torn.

La sivella despassada,

les hores que lleneguen.

He oït el tumult

dels ponts

que abracen l’esperança.

Un rogle de palla,

un rierol de mort.

Encara no hem acabat

de cedir a l’angúnia.

Un tresor amagat,

la tristesa quallada.

Les mans que sumen pena,

els pètals aigualits.

El joncs saluden la nit

que besa cada cadàver.

La porta no s’obri,

la pluja és punyent.

No queden voravies,

una Ribera desfeta,

un esborrany del silenci.

Cos sobre cos,

camals que udolen.

Jo no ho viu,

no viu les estampes.

 

Un presagi enutjós,

una vida a remulla.

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close