fbpx
La revista més vital

Parella d’enamorats

Recórrer països i mars, fugint d’amenaces de lladres, de paranys de pirates, d’ires d’alcavots, de presons, d’un pou amb gossos, patint turments, sofrint emmetzinaments, escapant d’una tomba… sempre buscant-se entre ells i mantenint la fidelitat, per l’amor que es tenen, són les aventures i desventures d’una parella de joves de bona família d’Efes, bellíssims, ella i ell. Precisament la seua guapea, a partir del viatge de noces, els farà objecte del desig i de la gelosia d’uns i d’altres, i el negoci de l’esclavitud provocarà que els venguen i els separen, i els conduirà a suportar tota classe de penalitats. Encara que, per sort, allà on rauen sempre trobaran algú que se’n compadeix de la seua desgràcia, els deslliura de mals majors i els permet seguir en la cerca mútua.

La narració, d’una seixantena de pàgines, és de lectura simple, malgrat l’aparició de nombrosos personatges, i tal com indica el traductor en les notes, de certa imperícia per part de l’autor en la seua caracterització. No hi ha complicacions de comprensió, més enllà de certes confusions geogràfiques i alguns aspectes de la trama que queden despenjats. La naturalitat amb què explica els viatges, el turisme, les ofrenes als temples, l’enamorament, els conflictes matrimonials, la prostitució… resulta sorprenentment actual.

L’autor d’aquesta novel·leta grega romàntica sobre els amors d’Àntia i Habròcomes. del segle II de la nostra era, és Xenofont d’Efes (que no s’ha de confondre amb el cèlebre Xenofont autor de l’Anabasi). Sembla que l’original manuscrit es conserva al monestir de Monte Cassino, i que la primera traducció va ser al segle XVIII. Aquesta edició bilingüe, grec-català, de la Fundació Bernat Metge de 1967 inclou una introducció i una nota preliminar del traductor, Carles Miralles, més extensa que la pròpia obra, que aporta molta informació sobre la novel·la i la seua influència en la literatura posterior.

Aquesta col·lecció de la Bernat Metge, i en concret la sèrie dels Escriptors Grecs a què pertany aquestes Efesíaques, ens permet compartir lectura amb els nostres avantpassats de fa dos mil anys. Una curiositat bibliogràfica, una oportunitat molt assequible de comprovar que els sentiments i les actituds de la humanitat, com podríem intuir, no han canviat tant.

   coberta

EFESÍAQUES

Autor: Xenofont d’Efes

Traductor: Carles Miralles

Edició: Fundació Bernat Metge / Institut Cambó

Volum: 164

Any de Publicació: 1967

Pàgines: 149

Enquadernació: Rústica

ISBN: 978-84-9859-073-9

Fer-ne una ullada a l’obra: https://books.google.es/books?id=1IpvzreF8OkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false

Imatge de l’article: Parella d’enamorats de Joan Miró, 1975.  https://www.fmirobcn.org/

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close