Quan les paraules no arriben, es queden perdudes entre la distància i el soroll, quan el so es perda, sense arribar a arrelar en tu, quan qualsevol cosa pronunciada o escrita esdevinga insuficient, inútil, incapaç d’expressar el que realment ens passa per dintre, parlarem.
Parlarem a crits en silenci, amb la boca tancada i els ulls ben oberts, amb els ulls tancats i la boca conjugant besos. Xiuxiuejarem amb les mans, sense presa, farem discursos de carícies i citarem la nostra pell, buscant la saviesa que atresora.
Parlarem alt i clar sense dir paraula, sense traçar cap lletra, els fets seran la nostra veu; el cor, l’única retòrica, i sols plens ja de conversa muda, unes paraules a l’oïda signaran la nostra unió.
Parlarem.
Temps de lectura: 0 minuts
